Dalí en tres dimensions: la Santíssima Trinitat de la Visió

FigueresSalvador Dalí, sempre interessat a proposar noves reflexions artístiques, va trobar en la ciència i la tecnologia les eines adequades per eixamplar el seu art i fer participar l’espectador en un joc òptic i pictòric. A principis de la dècada dels 70, mentre visitava una exposició de Gerrit Dou a París, va adonar-se que el pintor holandès havia fet duplicats dels seus quadres, que no eren ben bé iguals i que calia veure’ls junts. Fascinat per aquest descobriment, Dalí va comprar dos quadres de Dou ( La visita del metge i La filadora o Retrat de la mare de Rembrandt ) que van servir-li per introduir-se en l’estereoscòpia. Sis de les obres que va concebre amb aquest format s’exposaran durant el 2017 al Teatre-Museu Dalí de Figueres en l’exposició temporal Dalí. Estereoscòpies. La pintura en tres dimensions, comissariada per la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, i coordinada per Carme Ruiz, del Centre d’Estudis Dalinians.

“Són imatges quasi idèntiques, però amb un punt de vista focal lleugerament diferent. S’adapten a la visió dels ulls per convergir al nostre cervell en una sola imatge amb sensació de profunditat o tercera dimensió”, explica Aguer. A la mostra, l’efecte visual que Dalí aconseguia amb l’ús d’un estereoscopi artesanal s’obté amb la tecnologia dels telèfons mòbils i amb una mena d’ulleres situades al costat de cada parell de quadres. Algunes se situen a una altura d’un metre quaranta i les altres a poc més d’un metre del terra, de manera que, si no són nens o nans, els visitants que vulguin utilitzar-les hauran d’agenollar-se, una acció que probablement hauria entusiasmat el geni empordanès.

L’exposició, inaugurada dijous, està formada per sis parells d’olis estereoscòpics pintats per Dalí entre 1972 i 1978. Alguns dels títols deixen clar l’esperit lúdic de l’autor: Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders ; El peu de Gala ; Sense títol. Segons Las Meninas de Velázquez ; L’estructura de l’ADN ; La mà de Dalí enretirant un toisó d’or en forma de núvol per mostrar a Gala l’aurora nua, molt, molt lluny darrere el sol i Dalí aixecant la pell de la mar Mediterrània per mostrar a Gala el naixement de Venus.

Al seu llibre Deu receptes per a la immortalitat (1973), Dalí es refereix a la visió estereoscòpica com una espècie de Santíssima Trinitat de la Visió: l’ull dret (el Pare), l’ull esquerre (el Fill) i el cervell (l’Esperit Sant). Aquesta particular interpretació de la percepció visual d’una tercera dimensió sintonitza perfectament amb una frase del pintor (“Contemplar és pensar”) que planteja un interrogant sobre el que significa en realitat el verb veure. En certa ocasió, Dalí va arribar a dir que els seus quadres realment ben pintats eren els esteroscòpics.

Segons havia explicat Antoni Pitxot, quan l’artista preparava aquests treballs un dels aspectes que més l’atreien era la possibilitat d’evadir-se de l’ordre i de les limitacions creades per les regles de l’experiment òptic i poder recrear noves il·lusions. A més de l’estereoscòpia, va treballar fenòmens com l’anamorfosi o l’holografia, aquest últim de la mà del premi Nobel de física Dennis Gabor.