THE NEW YORK TIMES / LONDRESEl 2008, quan els mercats financers caminaven cap al desastre, Damien Hirst va desairar els seus galeristes i va convèncer la casa de subhastes Sotheby's per vendre 223 noves obres. Hi havia animals morts -taurons, zebres, porcs i fins i tot un vedell- surant dins tancs gegantins, armaris plens de diamants i burilles de cigarrets. I un munt de pintures: quadres fets tirant la pintura al mateix temps que es fa girar la tela, pintures de punts i altres obres fetes amb ales de papallona. Tot i la crisi, la venda, que va durar dos dies, va aconseguir més de 200 milions de dòlars.
Just abans que es fes, Hirst va proclamar la fi de les teles abstractes amb punts. També va dir que deixaria les pintures "giravoltades", les de papallones i les instal·lacions amb cadàvers d'animals. Per alguns aquest gest va suposar un "ara o mai" per incentivar les vendes, però Hirst insisteix que no va ser així. "He evolucionat -va explicar fa poc-. En el moment de la subhasta havia arribat a la conclusió que ja n'havia fet prou".
Onze galeries plenes de punts
Però ara ha canviat d'idea. Hirst ha tornat a produir pintures de punts i està organitzant una nova exposició. Aquesta vegada l'ha convençut el galerista Larry Gagosian, que ha posat a la seva disposició les onze galeries que té arreu del món -les dues de Londres, tres a Nova York, una a París, Roma, Hong Kong, Atenes, Ginebra i Beverly Hills- per presentar-hi una retrospectiva. L'exposició s'inaugurarà el 12 de gener i estarà oberta fins al 18 de febrer.
Com tantes altres coses que ha fet, sens dubte l'exposició dels punts estarà acompanyada per una pluja de crítiques. Fins i tot, per alguns, la idea és un anatema. Richard Dorment, el crític d'art de The Daily Telegraph ,qualifica les pintures de punts d'"increïblement avorrides", i de les exposicions a les galeries de Gagosian pensa: "Acumular-les en un lloc com la Sala de Turbines de la Tate Modern podria tenir un impacte visual, però no entenc el propòsit d'omplir totes les galeries Gagosian d'arreu del món". Hirst ja havia sentit totes aquestes queixes. "Les pintures de punts són l'últim per posar-se al dia de la meva obra -diu-. Un dia algú em va preguntar: «Per què fas aquests punts estúpids? No diuen res, i són un insult a la pintura»". Però per a Hirst i Gagosian són un negoci seriós.
"És com una exposició amb diferents seus -diu Gagosian-. Aquestes pintures han entrat en la cultura popular. Les pots veure a la publicitat, a la roba, als cotxes. S'han convertit en part del nostre vocabulari visual". L'exposició estarà formada per prop de 200 obres dels últims vint anys procedents de col·leccions de vint països diferents. Museus i col·leccionistes d'arreu han prestat les seves obres. Menys d'un terç de l'exposició estarà en venda. Mentre que els tècnics de la galeria diuen que és massa aviat per parlar de preus, obres similars ja han assolit a les subhastes preus d'entre 100.000 i 1,8 milions de dòlars depenent de la data, la mida, el disseny i l'estat de conservació. Poc després de l'exposició, el 4 d'abril, la Tate Modern obrirà una retrospectiva de Hirst.
Sobre aquesta exposició, Hirst afirma: "És una cosa que sempre he volgut fer". I espera que "cadascuna de les galeries tingui la seva pròpia personalitat". El més probable és que la idea de les pintures de punts provingui subconscientment del seu pare, que va pintar la porta de casa amb punts blaus. Hirst en va començar a fer el 1986, en un moment en què estava resolent molts problemes formals sobre el color. "És una sèrie sense fi. La idea és més conceptual que real", afirma. Primer va passar per una etapa durant la qual es va voler assegurar que l'espectador percebés, gràcies a les imperfeccions dels punts, que les pintures no les feia una màquina, però ara li agraden quan són gairebé perfectes.
Dels centenars de pintures de punts, Hirst només n'ha pintat cinc. Quan va descobrir com fer-les, i en va vendre una, va invertir els diners a contractar ajudants, una pràctica que ha criticat durament el pintor britànic David Hockney.
Ara com ara hi ha una pintura que no estarà llesta per a l'exposició. Hirst ha embarcat dos assistents en la creació d'una pintura amb dos milions de punts d'un mil·límetre de diàmetre. Només poden pintar durant un quart d'hora cada dia abans que els facin mal els ulls. Trigaran nou anys a acabar-la.
