Música
Cultura 01/08/2018

Dani de Morón: flamenc, diàleg i generositat

El guitarrista andalús comparteix el disc ‘21’ amb Arcángel, Miguel Poveda, Estrella Morente, El Pele i Rocío Márquez, entre d’altres

Xavier Cervantes
3 min
El guitarrista Dani de Morón en una imatge promocional.

BarcelonaDiàleg i generositat són els dos conceptes que guien el discurs del guitarrista Daniel López Vicente, Dani de Morón, per a un art, el flamenc, al qual recomana acostar-se amb sensibilitat i sense deixar-se aclaparar pel coneixement. “Hi ha gent que creu que entendre-hi de flamenc és posar nom a cada estil, però si t’hi apropes sense sensibilitat això no serveix de res -diu-. El coneixement ve amb els anys. Encara hi ha molta gent que té aquesta barrera, especialment amb el flamenc, i no cal. Jo puc anar a l’òpera i no pretenc entendre-hi d’òpera, només vull veure coses que m’emocionin, i així amb totes les músiques; també amb el flamenc”. Ho diu un guitarrista nascut el 1981 a Sevilla, criat a Morón de la Frontera (la terra de Diego del Gastor), company d’aventures artístiques d’Arcángel i ara com ara un dels guitarristes més destacats de la seva generació, respectat alhora pel seu bagatge, tècnica i creativitat.

“Dialogar és una paraula molt maca, però que es practica molt poc”, diu Dani de Morón, que ha fet del diàleg la raó de ser de 21 (Universal, 2018), un disc en què ha comptat amb onze veus flamenques: El Pele, Miguel Poveda, Duquende, Estrella Morente, Jesús Méndez, Rocío Márquez, Arcángel, Pitingo, Marina Heredia, Antonio Reyes i Esperanza Fernández. “No és un disc d’un cantaor que crida el guitarrista que més li agrada, que és el més habitual, sinó el disc d’un guitarrista cridant els cantaores que més li agraden”, precisa Dani de Morón, que volia fer un disc per mostrar la seva concepció de “l’acompanyament per a cant”. La idea ve de lluny, fins i tot d’abans de publicar Cambio de sentido (2012), un disc sense cant. “Quan vaig acabar el segon, El sonido de mi libertad (2015), vaig començar a treballar-hi”, recorda.

I aquí és on intervé la generositat, perquè entre Arcángel i ell van triar quin pal cantaria cada cantaor, i tothom ho va acceptar sense preguntar què cantaven els altres. A més, el resultat final no l’han conegut fins que s’ha publicat el disc. A cada veu li feia “un vestit a mida”, l’enregistrava, se la “quedava” i després ell hi afegia la guitarra i la producció. “Han confiat absolutament en mi, i això m’ha emocionat molt”, assegura Dani de Morón. La tria recorre diferents pals, de la soleá a la guajira, del fandango a la buleria, com es feia en les antologies dels anys 50. “En aquella època la guitarra flamenca era molt jove, tot just tenia dues generacions, i no hi havia un diàleg melòdic mentre cantava el cantaor ; gairebé tot era sempre veu-resposta. Jo tenia ganes de fer-ho d’una altra manera, sense potinejar el cant, però aportant-hi coses. Per exemple, afegir melodies paral·leles a un fandango. No és que estigui inventant res, però tenia ganes de fer-ho”, explica un guitarrista que té al cap una possible col·laboració amb el músic de jazz Avishai Cohen. “És un dels meus ídols”, diu.

Dani de Morón considera que el millor que li podria passar al flamenc és que sorgís “un mestre japonès o australià, o de qualsevol altre lloc”. “Quan no hi hagi només alumnes estrangers sinó també grans mestres, serà quan la cosa es posarà guapa de veritat. La joventut del flamenc de moment ho impedeix, però que hi hagi mestres a tot arreu serà el que farà que es faci gran de debò”, vaticina el guitarrista.

La influència de Morón de la Frontera

"Que bé que els pares es coneguessin a Morón", diu Dani de Morón. La mare, de Salamanca, i el pare, de Lantejuela (Sevilla), es van conèixer a Morón de la Frontera i allà van fer família. El lloc ha marcat el guitarrista. "Morón és un poble de guitarres, no tant de guitarristes professionals com de guitarres. I és el poble de Diego del Gastor. Jo no vinc de família flamenca, tot i que els meus pares n'eren aficionats. Mai no em van posar una guitarra davant, però vivint a Morón és més fàcil que et caigui una guitarra a les mans que en un poble del costat. Això és el que més m'ha marcat, viure a Morón, a més de la personalitat de Diego del Gastor, perquè he après la seva música", diu.

stats