ARTS ESCÈNIQUES

Dansa, circ, humor i Bach es fusionen al Mercat

Àngels Margarit i la Companyia Mudances signen l’espectacle ‘Back Àbac’

‘Back Àbac’

MERCAT DE LES FLORS 20 DE GENER

A Back Àbac, l’espectacle que es presenta al Mercat de les Flors de Barcelona els dos últims caps de setmana de gener, Àngels Margarit, directora i coreògrafa de l’espectacle, i els set integrants de la Companyia Mudances que hi actuen han aconseguit una cosa molt difícil: crear un xou on es barregen d’una manera orgànica, sense estridències, la dansa, el circ i Bach. I servint-ho tot sense pretensions: amb modèstia, ironia, sentit de l’humor i una imaginació coreogràfica desbordant i subtil, encara que això sembli contradictori. I, alhora, ho fan sense cap emoció. I aquesta afirmació no és un retret: les emocions es desenvolupen dramàticament a través del conflicte i a Back Àbac els set ballarins/acròbates/equilibristes/malabaristes no s’enfronten a cap conflicte, no construeixen personatges, no es barallen, no es desitgen, no ploren, no actuen uns com a homes i altres com a dones.

Per no fer, ni tan sols juguen amb el risc físic o amb la possibilitat d’error o de caiguda, un dels trets característics del circ, perquè -gran encert!- els moviments de circ estan presentats com a moviments coreogràfics.

Però tots els ballarins s’ho passen molt bé. I transmeten d’una manera molt clara aquesta joia interpretativa mentre segueixen la música de Bach corrent, saltant, aixecant torres humanes, rodant per terra, fent verticals, tirant-se pilotes de malabars, fent petits gags que provoquen el riure, interpretant fugues del músic amb repeticions coreogràfiques i jugant amb un joc de construccions de fusta que els ballarins construeixen i desconstrueixen, d’una manera sorprenent i molt enginyosa, sense deixar de ballar i fer equilibris.

Actitud còmplice

Back Àbac és un espectacle pensat per a un públic familiar i, el dia de l’estrena, les grades estaven plenes de nens. I d’avis. I al vestíbul del Mercat hi havia uns jocs de construccions de fusta, on tant jugaven els uns com els altres, que va fer que tots entréssim a la sala amb una actitud còmplice cap al que anàvem a veure. I quan els ballarins van començar el seu joc coreogràfic amb unes construccions similars a les del vestíbul, però més grans, era com si tots nosaltres ja forméssim part de l’espectacle.

Back Àbac és una obra preciosa. Quan acabi d’afinar alguns moviments i definir-ne amb més concreció i potència alguns altres serà, a més, un espectacle rodó.

Més continguts de