Cultura

Gairebé un 40% dels espanyols no obren mai un llibre

L'informe 'La lectura a Espanya' recorda que gairebé un 40% dels ciutadans no obre mai cap llibre, que han tancat un 20% de llibreries des de l'inici de la crisi i que el préstec a les biblioteques públiques ha caigut notablement des del 2010

“Volem que els nois i noies facin esport, però hem perdut la capacitat de fer que dediquin el mateix temps a la lectura. Cal emprar el mateix temps per a la formació intel·lectual que per a l’activitat física”. Amb aquestes paraules s’expressava ahir el secretari d’estat de Cultura, Fernando Benzo, que va avançar que el nou pla de foment de la lectura que impulsarà el ministeri -i que serà detallat en una compareixença al Congrés de Diputats- intentarà corregir la situació actual a les aules. Només així millorarà una dada alarmant: ara mateix gairebé un 40% dels espanyols no obre mai un llibre.

La intenció és que el nou pla sigui “integral”, i que compti amb el suport del sector educatiu, l’editorial i les comunitats autònomes, entre d’altres. “No sé si podrem posar en marxa totes les mesures en un any o en el que dura la legislatura, però cal buscar la complicitat i la cooperació de tothom -va recordar-. Ni uns ni altres podem seure i esperar que les coses s’arreglin soles, i només des la suma còmplice i no des de l’enfrontament aconseguirem augmentar els lectors”. Benzo va ser contundent en la seva intervenció. “Hem de reaprendre a llegir”, va dir durant la presentació a la Biblioteca Nacional de Madrid de l’informe La lectura a Espanya, encarregat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE).

Augmenta la desigualtat lectora

Segons ressalta l’informe, ni la Lomce “ha marcat una diferència transcendental” respecte a l’anterior legislació per augmentar els nivells lectors, ni els plans autonòmics de lectura han aconseguit el seu objectiu, tenint en compte que ofereixen un “panorama dispers i irregular”. El Pla Nacional de Lectura que va presentar el llavors conseller Ferran Mascarell el 2011 pretenia augmentar en cinc anys deu punts el percentatge lector i passar del 61% al 71%: les últimes dades, facilitades l’abril del 2016, indiquen que els objectius es van quedar a mig camí: es va arribar només al 66,3%.

El pla de foment lector anunciat ahir també vol promoure una “lectura lúdica” i pretén que la lectura es faci “des de la legalitat i amb respecte cap als autors”. Tot i que l’informe presentat parla d’un increment de lectors en els últims 15 anys i d’un percentatge del 47% de lectors “freqüents” (els que llegeixen almenys un cop per setmana), les dades contrasten amb el fet que gairebé el 40% dels espanyols reconeixen no obrir “mai” un llibre. “La desigualtat lectora està augmentant a Espanya”, va advertir Daniel Fernández, president de la FGEE: la irrupció de les noves tecnologies ha contribuït a crear “una lectura feble i una altra de forta”. En qualsevol cas, el lector tipus habitual és el d’una dona, de 30 a 55 anys, amb formació universitària i que viu en grans ciutats. “Les persones de més edat i que viuen en zones rurals són les que menys llegeixen”, va precisar el director executiu de la FGEE, Antonio María Ávila.

Tancament alarmant de llibreries

Una de les dades que lamenta el gremi d’editors és el del tancament de fins a un 20% de llibreries des de l’inici de la crisi. Encara que hagin obert noves botigues, la xifra més recent assenyala que el nombre de llibreries a Espanya es va reduir de les 4.336 del 2013 a les 3.650 del 2014. L’estudi indica que només hi ha 159 llibreries que facturin més de 600.000 euros anuals i, d’aquestes, només 29 en facturen més d’1,5 milions.

L’informe situa en un total de 6.717 les biblioteques públiques a tot l’Estat, amb més de 25.000 treballadors i unes despeses de 953 milions d’euros. Encara que aquesta xifra ha baixat poc en termes relatius, s’han reduït els horaris d’obertura i el fons disponible ha envellit. A més, la despesa en adquisicions bibliogràfiques ha baixat de 1,50 euros a 56 cèntims per habitant del 2009 a 2014, cosa que repercuteix notablement en el descens dels préstecs: el 2014 s’han fet 8,3 milions de préstecs menys que cinc anys enrere.

Així i tot, ha crescut el nombre d’habitants inscrits en les biblioteques, que passa del 28,72% al 34,49%, cosa que també passa amb el nombre de visites per habitant i any. “Aquest és el paisatge després de la batalla i, si no hi ha hagut un retrocés en els nivells de lectura, sí que es dona almenys un estancament -va assegurar Fernández-. És un gran fracàs com a país i compromet el nostre futur. Ens cal corregir ràpidament el rumb”.