La llei òmnibus que prepara el govern de la Generalitat deixa pràcticament sense competències el Consell de Cultura i de les Arts (CoNCA), un organisme creat pel tripartit fa tres anys responent a una aspiració dels sectors culturals. Resulta com a mínim interessant llegir el diari de sessions del Parlament de Catalunya del 8 de maig del 2008, quan es va debatre la llei del CoNCA, i veure com imaginava en aquells moments la portaveu de CiU, Carme Vidal, el que havia de ser aquest Consell que ara es volen treure de sobre i deixar només per decidir els Premis Nacionals, com a òrgan consultiu de la conselleria.
CiU va votar en contra del projecte de llei, però no perquè no estigués d'acord amb la seva creació, sinó perquè els semblava que naixia coix. Carme Vidal defensava la posició de la coalició nacionalista per votar-hi en contra dient que calia "crear un consell amb plena capacitat executiva i decisòria en les seves actuacions respecte del Govern, un consell al qual decidir el fes lliure d'actuar". L'esperit de la llei del CoNCA, no tant el seu articulat, responia a la voluntat de crear un organisme aliè als sotracs polítics i independent dels canvis de Govern. Carme Vidal ho tenia clar: "Per manca de competències, per poc agosarada i perquè el Govern vol tenir en exclusiva el control d'aquest consell, que hauria de ser decisiu per marcar pauta i per aconseguir tenir reconeixement, no donarem suport a aquesta llei". Per queixar-se, es queixava fins i tot del finançament: "Ens fa escèptics respecte d'un pressupost generós per al Consell, sobretot quan aquests últims anys el pressupost de cultura d'aquest Govern va disminuint exercici rere exercici, conseller, i vostè ho sap". I rematava: "Aquest no és el consell executiu professional i independent al qual hauríem volgut arribar des de Convergència i Unió".
Ja ho veuen: del dir al fer hi va un món sencer. És cert que al capdavant de la conselleria de Cultura no hi ha un titular de la coalició, sinó un polític exsocialista, Ferran Mascarell, amb idees molt diferents, pel que sembla, de les proposades el seu dia per CiU i PSC. De ben segur que aquest no serà un dels debats importants de la llei òmnibus i de ben segur que Ferran Mascarell aconseguirà portar les seves intencions fins al final. Sempre podrà dir que ell no compartia les de CiU, ni ara ni abans.
