El Deltebre Dansa juga a explorar els límits

Grans referents de l’escena internacional com Bodhi Project, Rocío Molina i Lali Ayguadé es reuneixen al festival, que acabarà diumenge

“Aquest any m’he endeutat per poder venir al Festival Deltebre Dansa. És un dels esdeveniments de referència del sector i cal ser-hi per saber quines són les noves tendències”, explica John Barreto. Aquest jove colombià de 29 anys és professor de dansa de la Red Artes Plásticas y Visuales de Medellín i coordinador del festival Endanzante. Fa deu dies que Barreto s’ha instal·lat a l’Escola l’Assumpció de Deltebre, on s’allotgen els més de 150 professionals de la dansa i del circ contemporanis vinguts d’arreu del món per rebre formació de professors de prestigi internacional. “A aquest festival hi acudeixen professors emergents, però també de consolidats com el veneçolà David Zambrano o Julyen Hamilton, que és un referent en l’àmbit de la improvisació”, explica Barreto. Enguany, el festival celebra la seva 15a edició amb 27 professors convidats, entre els quals també destaquen la catalana Lali Ayguadé, la parella fundadora de la companyia Rootlessroot -formada per la grega Linda Kapetanea i l’eslovac Jozef Frucek- i el belga Tomislav English. “És l’únic festival d’aquest tipus en què conflueixen els grans referents de la dansa contemporània”, afegeix Barreto.

L’ alma mater del festival -que va començar fa una setmana i s’allargarà fins diumenge- és el ballarí i coreògraf tortosí Roberto Oliván. “Després de 15 edicions hem demostrat que es pot fer cultura d’altíssim nivell des del cor del delta de l’Ebre. Hem portat espectacles a un territori on habitualment no s’hi programa dansa contemporània i hi hem implicat ciutadans i associacions locals. I un cop superat aquest repte, ara ens proposem d’apujar el llistó no només dels cursos pensats per als professionals, sinó també de la programació complementària que cada nit omple la carpa de circ del Parc del Riu i altres espais del Delta”, explica Oliván.

Aquest cap se setmana s’ha pogut veure al Deltebre Dansa, per exemple, l’espectacle Mirage, de la companyia hongaresa Hodworks. La peça és una provocació per trencar mirades culturals i polítiques autodefinides i imposades i per dinamitar les relacions jeràrquiques de la cultura, l’art i la conformitat moral. “Volem remoure mentalitats a través de la dansa, perquè és el nostre deure en un món en què augmenten els populismes i els partits d’extrema dreta”, assenyala Oliván. De fet, un dels objectius del festival és ser una eina per “qüestionar models establerts”. Per això conviden professors de dansa contemporània disposats a “trencar radicalment amb tot allò amb què no estan d’acord, innovar i obrir noves mentalitats”, diu el director del festival.

Enguany s’han programat 48 espectacles. “Hem apostat per una programació trencadora i arriscada, amb peces potser més difícils de desxifrar per al públic que no és habitual als espectacles de dansa -admet Oliván-. Però en som conscients i per això també hem inclòs altres muntatges més populars, amb la voluntat d’arribar a un públic tan ampli com sigui possible. Tothom té el seu espai al festival”. Una de les joies d’aquesta edició és Routes, de la companyia austríaca Bodhi Project, que es podrà veure avui a la nit. La formació -una de les companyies contemporànies de joves ballarins professionals més punteres d’Europa- mostrarà el viatge corporal d’un grup de persones que desafien constantment la gravetat. Així mateix, la coreògrafa i bailaora iconoclasta Rocío Molina -que és una de les artistes espanyoles amb més projecció internacional- portarà demà al festival Impulso, una peça experimental d’improvisació que comptarà amb la participació de la ballarina Rosalba Torres Guerrero.

Més enllà de la formació a professionals i de la programació, el Deltebre Dansa busca també ser un punt de trobada i d’intercanvi artístic entre tots els participants. “El fet que el festival se celebri en una zona rural li dona cert exotisme. A més, l’emplaçament també facilita un ambient distès i agradable. Després de dues setmanes convivint junts, ens convertim en una gran família”, explica Barreto. Des del seu punt de vista, un dels potencials del festival és que “és un espai gairebé sense jerarquies, on a l’acabar les classes o al sortir d’un espectacle pots seure al bar a beure una cervesa amb els professors i els artistes que sempre has admirat”.

El Deltebre Dansa va començar l’any 2005 quan el ballarí, coreògraf i Premi Nacional de cultura 2014 Roberto Oliván va crear un petit taller de dansa contemporània a Tortosa, amb només dotze assistents i cinc professors. El seu objectiu era portar a la seva ciutat natal els professionals amb qui havia treballat en projectes internacionals, principalment a Brussel·les. Quinze anys després, el festival s’ha consolidat com una de les Meques de les arts escèniques, en què el paisatge, el moviment i les persones interactuen durant 13 dies. Des dels seus inicis el 2005, el projecte ha acollit 648 artistes, 271 espectacles, més de 83.000 espectadors, 1.960 participants professionals, 2.100 participants d’iniciació, 85 docents, 178 tallers per a professionals i 40 tallers d’iniciació.

Enguany, el Deltebre Dansa és un dels 24 festivals finalistes -d’entre més de 700- que opten als premis EFFE 2019-2020 de l’Associació Europea de Festivals. De fet, és l’únic esdeveniment de l’estat espanyol que està nominat a aquest guardó, que premia l’excel·lència artística, l’impacte positiu en el territori i la generació de cooperacions culturals. El guanyador del premi es donarà a conèixer el 26 de setembre al Palau de Belles Arts de Brussel·les. El festival, a més, va ser valorat com el millor projecte cultural de Catalunya el 2015, el 2016, el 2017 i el 2018 pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i va ser reconegut com un dels 25 exemples més rellevants de dansa pel European Dancehouse Network.