'Derechos del hombre': un espectacle absurd i juganer sobre l’ésser humà

L'inclassificable Juan Rodrigáñez segueix les reflexions dels membres d’una companyia de circ

Direcció: Juan Rodrigáñez. Guió: Juan Rodrigáñez, Eduard Mont de Palol. 76 min. Espanya (2018). Amb Jorge Dutor, Rafael Lamata i Katrin Memmer.

Als afores d’un petit poble castellà, una companyia de circ assaja el seu nou espectacle, Derechos del hombre, un xou que també dona nom a aquest film d'esperit àcrata signat per Juan Rodrigáñez i que es pot entendre com una seqüela del seu anterior treball, El complejo del dinero (2015). Amb aquell primer llargmetratge, on adaptava una novel·la de Franziska zu Reventlow del 1916 i ens mostrava tot un seguit de persones obsessionades amb els diners, Rodrigáñez es va fer un lloc en el panorama del cinema d'autor més indòmit. Ara reincideix amb un segon film que ens confirma que l'adjectiu inclassificable està pensat per a veus com la seva.

Derechos del hombre, la troupe protagonista –encarnada pels mateixos intèrprets d' El complejo del dinero– torna a fer de la paraula el principal vehicle narratiu, però amb diferents intencions. A diferència del seu primer film, aquí els personatges parlen de qüestions més nobles, com ara trobar el sentit social, polític i estètic del seu projecte circense, a punt d'aixecar el teló. En un entorn bucòlic filmat en un 16 mm vibrant, ja sigui des del gènere musical o el misteri i amb un ànim més bromista que seriós, les converses entre els excèntrics membres del circ donen un sentit narratiu a un film que en realitat no busca explicar una història. Derechos del hombre és més aviat un pensament. Un moment d'inspiració.