Diàlegs musicals entre Pérez Cruz i Mezquida

“Una injecció de música pura”, deia Sílvia Pérez Cruz per descriure la seva primera col·laboració amb el pianista Marco Mezquida, que s’estrenarà en públic el 9 d’agost al Festival Castell de Peralada. El concert, en format de duo de piano i veu, té com a únic motor el goig per tocar i compartir. D’alguna manera serà “el contrari” de l’espectacle Grito pelao, que Pérez Cruz i la bailaora Rocío Molina van estrenar fa una setmana al Grec bailaora Rocío Molina van estrenar fa una setmana al Grec. “Grito pelao té molta forma i molt concepte, i això és una conversa musical activa entre ell i jo, amb moltes portes obertes -diu la cantant-. Sona molt al Marco i sona molt a mi, però també a la suma dels dos”.

Mezquida tampoc dona més pistes sobre l’estil d’un projecte que no està basat en un llançament discogràfic. El repertori no està tancat, però això no els preocupa. “No sé ni amb quina cançó començarem -diu el pianista-. L’únic que sé és que en el moment que ella obri la boca i digui una paraula o jo li acoloreixi una nota amb una harmonia, això ens dispararà les neurones i la pell”. Les paraules “llibertat” i “vertigen” apareixen sovint quan els dos músics parlen del seu concert. “El que importa és el viatge, no el repertori”, afirma Pérez Cruz, per a qui les cançons són només “el vehicle” per trobar el “llenguatge propi de dos amics que es troben per fer música”. Concretant una mica: hi haurà temes de Pérez Cruz, versions i potser alguna composició de Mezquida. “Però la improvisació serà un factor molt predominant, perquè el desenvolupament de la cançó es farà in situ ”, apunta el pianista.

La generació Esmuc

No havien treballat mai junts, però es coneixen des de fa anys. Tots dos van estudiar a l’Esmuc, tot i que Mezquida va aterrar-hi el 2009, quan Cruz hi encarava la recta final. “El primer record que tinc de la Sílvia és el seu concert de final de graduació, embarassada de vuit mesos”, rememora. Ella recorda l’admiració amb què els companys de l’escola parlaven d’un “nou alumne menorquí que controlava de tot i fins i tot tocava l’orgue”. La primera jam, gairebé involuntària, es va produir una nit a Gràcia, envoltats d’amics. “Jo tocava My funny Valentine en un piano vertical de paret i vaig començar a sentir una veu que venia de sota del piano -explica Mezquida-. Era la Sílvia, que cantava fluixet. I vaig fer com si no la sentís”.

La química entre ells dos es va anar construint al llarg dels anys, des de la distància i l’admiració, mentre Pérez Cruz es convertia en la veu més aclamada de la seva generació i el pianista rebia premis com el de l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya, que s’ha endut en quatre ocasions. “De la Sílvia m’atreu molt la manera com escolta, no he conegut ningú que escolti així -diu Mezquida-. La Sílvia està més desperta que la majoria dels músics i això permet una interacció musical real”. Ella descriu Mezquida com “una persona connectada amb el present i la música, valenta, amb un imaginari que no te l’acabaries mai”. Entre ells no hi ha lluita d’egos. Se saben part d’una mateixa generació, però el vincle va més enllà. “Tenim molts amics músics en comú i els uns formen una mica part dels altres”, diu Pérez Cruz.

La vibració dels primers cops

Si la proposta agafa aires vaporosos és també perquè els dos músics no volen remenar gaire l’olla en què s’està cuinant l’espectacle. Mezquida prefereix conservar “aquella vibració tan intensa” dels primers cops. Després del concert de Peralada no tornaran a actuar fins al novembre, quan viatjaran a Sevilla i Sandvika (Noruega). Al desembre aniran a Gijón, la Corunya i Bilbao. Cruz no pot dissimular les ganes d’actuar amb Mezquida. “Arriba en el moment perfecte”, diu. Després de la feinada de Grito pelao, sense cap disc per presentar, la cantant “necessitava una cosa així”, un proposta amb format humil i senzill però que, com diu el pianista, té “un potencial enorme”.