'Diecisiete', un discret còctel de drama edificant i comèdia benintencionada

BarcelonaDirecció: Daniel Sánchez Arévalo. Guió: Daniel Sánchez Arévalo. 100 min. Espanya (2019). Amb Biel Montoro, Nacho Sánchez i Itsaso Arana.

Orquestrada com un precís còctel genèric, 'Diecisiete', la nova pel·lícula de Daniel Sánchez Arévalo, recorre múltiples escenaris i tons per perfilar l’odissea moral de l'Héctor (l’olesà Biel Montoro), un jove pispa que, abocat a una vida de marginació, troba un fil d’esperança en la companyia d’un gos. La trobada entre l’animal i el noi (que respon a un perfil psicològic que fa pensar en la síndrome d’Asperger) es produeix a l’interior d’un centre de menors, un espai claustrofòbic que la pel·lícula explora en clau de film carcerari. Aviat, però, cedirà pas a la 'road movie' de carreteres secundàries, en què el protagonista i el seu germà gran hauran d’aprendre a conviure mentre redrecen els seus destins.

Daniel Sánchez Arévalo: “Em fascina el que amaga la societat nord-americana”

La cruesa del plantejament inicial pot portar a la memòria la inoblidable 'Kes' (1969), en la qual Ken Loach va retratar el vincle entre un noi i un falcó. Tanmateix, a Sánchez Arévalo –un director propens al subratllat de les metàfores que omplen els seus films– el que li interessa veritablement és combinar el drama de vocació edificant amb la comèdia benintencionada. Un conjunt d’ingredients del cinema popular que converteixen 'Diecisiete' –una espècie de 'Rain man' juvenil i sense glamur– en un producte ajustat als paràmetres del segell Netflix, que incorporarà la pel·lícula al seu catàleg dues setmanes després de l’estrena als cinemes.