Doctor Prats fa el triplet: Canet, Clownia i Acampada Jove

BarcelonaLa influència de l’1 d’octubre s’escampa per la música de grups com Doctor Prats. “Evidentment que ens ha afectat”, explica Marc Riera, cantant i guitarrista de la banda del Vallès, que recorda com van acordar cancel·lar l’actuació que havien de fer el 4 d’octubre de l’any passat a l’Apolo: “Com podíem fer un concert de festa màxima quan estàvem absolutament afectats?” Poc després van començar amb les cançons que acabarien formant part del disc Venim de lluny (Música Global, 2018), un tercer àlbum “difícil” i que aporta novetats estilístiques i emocionals. “No estem al marge del país. Ets un grup de festa, i se suposa que has de fer festa en un moment en què et trobes gent que pensa igual que tu i que veu que les coses estan anant d’una manera molt boja. Així és difícil plantejar-te fer festa per fer festa”, diu Riera.

Tanmateix, no és que Doctor Prats hagin canviat el mestissatge festiu per una música introvertida. Més aviat han intentat que les lletres expressin determinades reflexions que es poden inserir en contextos de celebració, que és el que faran demà al festival Clownia de Sant Joan de les Abadesses, el 7 de juliol al Canet Rock i el 19 a l’Acampada Jove, tres de les principals cites estiuenques d’un grup que ha vist com la seva popularitat creixia arran del videoclip de la cançó Caminem lluny, que ja supera el milió de reproduccions a YouTube. Dirigit pel terrassenc Geoffrey Cowper, el videoclip es deslliga de la cançó per explicar una història d’assetjament escolar. “Ha fet que ens conegui molta més gent”, admet Riera.

“Optimisme madur”

L’esperit del disc el descriu el vers “La revolució no es fa només amb esperança”, de la cançó El raïm es fa pansa. “És molt maco tot aquest missatge tan optimista i de pensar en positiu que està de moda, però hi ha una part que implica compromís per canviar les coses i reflexió”, explica el teclista, Víctor Martínez. Per això Riera s’estima més parlar d’un “optimisme madur”: “El que plantegem és aturar-nos, mirar enrere per veure totes les coses que hem aconseguit, tant les bones com les dolentes, i valorar-les per saber quin camí seguir per tirar endavant”. Musicalment, el camí triat manté les dinàmiques del mestissatge, però afegint-hi nous elements. “Som de la generació de Spotify. No escoltem un estil concret -diu Riera-. Abans tenies uns diners al mes per comprar discos i acabaves tirant més cap a un estil. Ara, en canvi, mires les llistes de reproducció dels joves i són supervariades i sense prejudicis”. Amb aquesta actitud han incorporat elements del trap i del dancehall. “No tenia sentit fer un disc només de trap, però sí agafar el que ens sembla interessant, també per aprendre coses d’aquests estils nous”, diu Martínez. L’exemple més clar és la cançó Les teves pigues, un tema “originalment reggae ” en què han anat “afegint elements de trap i de dancehall ”. En algun cas, l’element és directament una persona, perquè el jamaicà Skarra Mucci col·labora en un dels temes del disc. “El fet que siguem un grup sense gaires complexos estilístics ens va ajudar a integrar el seu fraseig i que la cançó agafés una altra dimensió”, diu Martínez.