FOTOGRAFIA

Donna Ferrato: violència domèstica i sexualitat

La fotògrafa i activista presenta ‘Holy’ al Formentera Fotogràfica: “Sento que les dones estan en perill”
El 1982 Donna Ferrato va fer la primera foto d’un home maltractant la seva esposa, amb gran repercussió / FOTOS: DONNA FERRATO

Assenyala Donald Trump: “Aquest home va contra tot allò en què jo crec”. Està enfadada, ho diu i ho repeteix. Sap que no pot deixar de treballar: “Hi he de tornar, una vegada i una altra”, afirma. Donna Ferrato (Massachusetts, 1949), la fotògrafa que el 1982 va fer la que va ser considerada per la revista Time com una de les 100 fotos més influents de la història, la d’un home donant una tremenda bufetada a la seva esposa, vol dedicar la seva intervenció al festival Formentera Fotogràfica a la jutge Ruth Bader Ginsburg per la lluita pels drets de les dones. “Per a mi, la dignitat de les dones és una cosa sagrada”, confessa Ferrato des de la seva casa de Tribeca, a Nova York. No ha pogut viatjar a Formentera pel covid-19. Hi és online, com a ponent i inspiradora d’un taller que condueix un dels seus deixebles i companys de treball de l’última dècada, el mallorquí Tomeu Coll (Sant Jordi, 1981).

“Jo soc fotògrafa, però també soc activista”. Així es defineix Donna Ferrato mentre, en la preparació del taller, li diu a Tomeu Coll: “Hem d’incitar els fotògrafs a prendre partit i arriscar-se. És el que jo he fet sempre. Les persones que volem fer fotos arriscades, hem d’arriscar alguna cosa de nosaltres mateixes”. En els seus gairebé 50 anys de carrera, ella ha pres clarament partit per les dones i els seus drets, i ha combatut els abusos d’un patriarcat que no es cansa de denunciar. S’ha arriscat entrant tant a l’espai domèstic aliè com als locals on regna el sexe per retratar les situacions de més tensió: “A l’hora de fer fotos, és molt important com entres en qualsevol d’aquests llocs. Jo no hi he entrat mai com una outsider sinó implicant-me en les històries, preocupant-me per les persones que les viuen o les pateixen. Elles m’accepten perquè jo em sento realment part d’allò. Entenen que les vull ajudar a través de les meves fotos”, diu.

Història d’una bufetada

Quan parla de la seva trajectòria fotogràfica, Donna Ferrato té clars quins són els pilars que la sustenten: “La violència domèstica i la sexualitat”, diu sense matisos. És també el que reflecteix el llibre Holy (sagrat) que aquests dies mostra online i en primícia al Formentera Fotogràfica. L’editorial PowerHouse Books publicarà aquest recorregut pels treballs més icònics de la fotògrafa nord-american. “L’he fet perquè sento que les dones estan en perill, però també per demostrar que tenen una energia femenina divina, amb una gran capacitat d’aixecar-se i lluitar per una vida millor”.

A Holy s’hi troba també la història del maltractament de Bengt a la seva dona, Elisabeth, que és el que va descobrir Ferrato a principis dels anys 80 quan va fer amistat amb una parella suïssa, rica i aparentment feliç, que feien festes i intercanvis de parella. “Aquella foto, en soc molt conscient, és la més important que he fet a la meva vida; me la va canviar. També va canviar la de l’Elisabeth, que es va divorciar, es va refer i va emprendre un nou camí amb els seus fills”, recorda Donna Ferrato. Al llibre, damunt la foto, hi escriu: “Aquest és el malson de moltes dones: quan l’home que ella creu que coneixia es converteix en el seu enemic”. Aquesta història i la d’altres casos de violència domèstica retratats posteriorment -“Volia saber què els passa a les dones quan la casa, el seu home i l’amor esdevenen un escenari de terror”- van quedar impreses a Living with the enemy (Vivint amb l’enemic), el llibre més icònic de Ferrato i un dels de fotografia sobre aquest tema que ha tingut més repercussió a finals del segle XX.

Fotografia gonzo

Cap al 2003, mentre Donna Ferrato impartia un taller a Barcelona, va demanar als joves participants que aixequessin la mà si coneixien el seu llibre Living with the enemy. La van aixecar tots excepte el mallorquí Tomeu Coll, que aleshores tenia uns 23 anys. Tot seguit, la fotògrafa va fer el mateix respecte d’un altre del seus grans llibres, Love & lust (Amor i luxúria). Només Tomeu Coll coneixia aquell treball fet als llocs on es practica el sexe sense restriccions. Després serien estrets col·laboradors.

Des de Tribeca i per al festival de Formentera, Ferrato explica les seves experiències als locals de sexe de Nova York. “Em vaig començar a ficar en llocs on es feien orgies i pràctiques sadomasoquistes. La meva generació de fotògrafs hem tingut sort, no ens aturaven en cap sentit. Ara és molt més difícil”, admet la documentalista. “A la Donna i a mi ens va unir el fet de pensar que l’alliberament sexual condueix a relacions de respecte”, diu Coll. “En aquestes relacions sexuals no hi ha gelosies ni control de la parella, es fa el que cadascú vol fer, i el no és sempre un no”, afegeix Ferrato.

Aquests dies, ella online i ell a Formentera, inciten a la pràctica del mètode gonzo, un fotoperiodisme sense pretensions d’objectivitat sinó que pren part en la història. És el que fan als tallers de la sèrie The eye. “Generem situacions límit de les quals tots formem part. Sabem que només si hi som a dins podem explicar la història”, conclou Tomeu Coll.