Una casa a les altures: dos blaus infinits

Llevant de MallorcaS’ha d’abaixar lleugerament la mirada, des d’aquesta casa del Llevant de Mallorca, per observar la línia de l’horitzó. L’alçada del penyal sobre el qual s’ubica la col·loca en una situació de preeminència sobre tots els blaus que té al voltant, un blau infinit de cel i de mar que dibuixa el paisatge espectacular amb el qual es conviu des de qualsevol racó de l’habitatge. Només interromput -i aquí la interrupció no té cap connotació negativa- pel verd intens de la copa d’algun pi que acaba de completar la impressionant postal que s’emmarca, com una pintura viva, entre els buits de la casa.

La panoràmica marítima que s’obre gairebé en 180 graus des de la terrassa principal i la vista quasi aèria d’una preciosa cala des d’un dels costats, sumades a la convivència amb pins i penyes, per força havien de condicionar l’arquitectura. Així, l’estudi Esteva i Esteva Arquitectura, amb seu al centre de Palma i dirigit per Tomeu Esteva i el seu pare, Antoni Esteva, va entendre que havia de projectar aquesta casa posant la màxima atenció en l’orientació i també en una topografia molt accidentada per les roques que inclou el solar de fort pendent.

L’objectiu era aconseguir una implantació còmoda en el terreny i tan respectuosa com fos possible per a una casa que, sumant els diferents volums i nivells, supera els mil metres quadrats construïts. No era fàcil integrar aquestes dimensions en un entorn que ha de ser per força protagonista i que, per això, demana tota la discreció que es pugui a l’arquitectura.

Segurament amb aquest propòsit d’oferir una imatge neutra, Esteva i Esteva van optar per un color gris terrós que unifica les façanes i els seus elements adjacents: voladissos, pèrgoles, pedrissos, baranes i jardineres. I sobretot amb aquest objectiu van decidir organitzar el conjunt de l’habitatge en quatre volums, separats però connectats, cadascun dels quals presenta un decalatge de nivells i plans, els que manen el terreny i les vistes.

Els propietaris no només necessitaven tenir tres grans dormitoris a la casa principal, a més de sauna i gimnàs, sinó que també volien sis dormitoris més per a la família, amics i convidats, als quals desitjaven obsequiar amb la privacitat d’un accés independent. Així, el volum predominant, que és el que ells ocupen, concedeix tot el protagonisme a la zona d’estar, que és la que organitza la vida de dia. A una banda, un gran menjador i la cuina. A l’altra, l’entrada cap a la zona més íntima, la zona de nit, amb el dormitori principal amb el seu bany i un estudi, i també els graons que comuniquen amb un nivell lleugerament inferior on hi ha dos dormitoris més, cadascun amb el seu bany. En tot moment, les obertures i la configuració dels espais potencien les visuals creuades del mar i la terra des de qualsevol racó de la casa. Així i tot, és des del frontal de la gran sala d’estar des d’on s’obre la panoràmica més extensa sobre el mar, a l’alçada del cel.

Una gran porxada amb pedra calcària a terra emmarca, amb franges plenes de mac de torrent, el trànsit cap a la plataforma de fusta que s’anticipa a una piscina que vola les seves aïgues blaves cap als blaus infinits, subratllant la línia de l’horitzó de la qual neix cada dia el sol. A un racó d’aquesta porxada, en un nivell un poc més baix, una zona d’estar esdevé una balconada del tot privilegiada sobre la Mediterrània.

Mentrestant, els dos volums secundaris, com si fossin dues casetes entre roques, pins i desnivells, que formen part d’un conjunt unitari, segueixen el mateix desenvolupament de geometries, línies rectes i angles marcats, i el mateix tractament rep la façana. Són els espais amb accés independent per a cinc dels dormitoris dels convidats, que es desperten amb les vistes de la cala.

El projecte d’Esteva i Esteva també ha tingut en compte el consum energètic. Així, les cobertes planes dels diferents volums estan recobertes de plaques solars. Deixen, això sí, espai per a unes lluernes que fan aquesta casa encara més lluminosa.