CRÍTICA D'ÒPERA

Dos compositors per a dues històries a la casa de la dissort

disPLACE certifica la posició de Joan Magrané i Raquel García-Tomás com dues de les veus musicals més atractives del moment

El punt de partida de disPLACE és un mateix espai per a dues històries creuades que, més enllà de la crítica a la gentrificació de ciutats com Barcelona, amaguen en el seu subsòl temes no menys punyents com la pèrdua, la despossessió o la nostàlgia per un món desaparegut (si real o no, és una altra qüestió). Aquesta nowhere opera certifica, a més, la posició de Joan Magrané i Raquel García-Tomás com dues de les veus musicals més atractives del moment, dos compositors que saben explotar el potencial dramàtic del llibret d’Helena Tornero.

Harmònics quasi imperceptibles, trèmolos al límit de l’audibilitat, text murmurat: Magrané crea des dels primers compassos de Story of a house un clima irreal amb què embolica l’evocació d’una dona del barri perdut i la seva ràbia per un present adotzenat, mentre que el seu petulant marit (una caricatura fàcil d’executiu agressiu) rep un tractament més entretallat i un cant menys melós. Amb només un violoncel i una viola, el compositor reusenc basteix una estructura impecable que du l’espectador hipnotitzat fins a una impalpable conclusió. Raquel García-Tomás empra a Història d’una casa (la tria de l’anglès i el català per a cada part sembla, a la pràctica, arbitrària) alguns recursos sonors exposats pel seu company ampliats per elements electroacústics que omplen la quotidianitat d’una parella al caire del desnonament, el cant animat dels quals esdevé aviat un miratge que desemboca en el drama. Si Magrané respon amb subtilesa a la poètica el·líptica de la seva part, García-Tomás ho fa de forma més directa i no menys efectiva amb un text que no evita caure en algun recurs fàcil (la carta de denúncia).

L’espectacle de Peter Pawlik és d’una remarcable eficàcia, igual com la tasca de les dues instrumentistes de l’ensemble PHACE de Viena, mentre que una esplèndida (tant a nivell escènic com vocal) Elena Copons i un entregat Sébastien Soules encarnen les parelles protagonistes. Després d’alguna proposta decebedora, disPLACE és, ras i curt, un dels grans encerts de la sempre coratjosa troupe d’Òpera de Butxaca i Nova Creació.

‘disPLACE’, ARTS SANTA MÒNICA,  21 de desembre