Publicitat
Publicitat

MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES

Un homenatge a Maria-Mercè Marçal enceta la 20a Mostra de Films de Dones

Dues dècades de cinema en femení

La Mostra de Films de Dones visibilitza durant 10 dies el millor cinema amb firma femenina. Un homenatge col·lectiu a Maria-Mercè Marçal dirigit per realitzadores catalanes inaugura el festival avui.

Barcelona torna a tenyir-se de cinema en clau femenina. Després que ahir es projectés la noruega Siempre feliz a la plaça de la Virreina, avui arrenca oficialment la 20a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que, amb la Filmoteca, l'Espai Bonnemaison i el CCCB com a seus principals i el talent com a única brúixola, fa dues dècades que està normalitzant la difusió d'autores tan rellevants com Chantal Akerman i descobrint-ne al públic català d'altres com la japonesa Naomi Kawase.

Per celebrar el vintè aniversari les organitzadores han decidit reivindicar l'imaginari cinematogràfic femení que han contribuït a crear regirant els calaixos de la Mostra. A partir de propostes de més de 300 espectadors habituals del certamen han donat forma a la secció Una Antologia, en què el públic es retroba amb obres d'autores de capçalera del festival: a més de Kawase i Akerman hi figuren les pioneres Alice Guy -la primera directora que es coneix- i Germaine Dulac, així com la directora de culte Lizzie Borden, autora del clàssic del cinema feminista Born in flames.

En aquests 20 anys la presència de les directores a la cartellera ha crescut, però encara és més aviat minsa. "Estem en una xifra al voltant del 7%", diu la portaveu de la Mostra, Anna Solà. "El cinema segueix sent un àmbit masculí, de difícil accés per a les dones. És per això que quan les dones hi arriben acostumen a aportar innovacions i punts de vista diferents". Segons Solà, la mirada femenina és "tan diversa com les mateixes dones", però és fàcil trobar-hi punts en comú: "On la mirada femenina es manifesta més és en el tipus de llenguatge, allunyat de l'androcentrisme".

Dins del programa hi abunden els exemples: la grega Attenberg , que va captivar Tarantino a Venècia, captura l'univers d'una noia que es relaciona amb el món a través dels documentals de David Attenborough, les cançons de Suicide i les lliçons de sexe de la seva amiga Bella; 48 , de Susana de Sousa, és un bon exemple de com estirar el fil de la memòria de la dictadura portuguesa a partir de fotos de les fitxes policials, i Abrir puertas y ventanas , de Milagros Mumenthaler, mostra el dol de tres germanes per la mort de l'àvia en un film que entrelliga tristesa, sensualitat i bellesa. Però el gran esdeveniment d'aquesta edició és, potser, l'estrena de Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal , un film col·lectiu al voltant de la figura de la poeta en què participen 22 realitzadores catalanes, entre les quals hi ha Judith Colell, Rosa Vergés i Elisabet Cabeza. "Marçal va ser espectadora de les primeres edicions de la Mostra", assegura Solà. El cercle es tanca.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT