MÚSICA

El cantant barceloní actua avui i demà al Coliseum amb un repertori antològic i noves cançons

Dyango: "Tot el que canto em queda romàntic"

Després d'una gira per Sud-amèrica, Dyango torna a Barcelona per oferir dos concerts al Teatre Coliseum. Hi interpretarà clàssics del seu repertori i estrenarà cançons del pròxim disc, El cantante.

Dyango, culer de mena, diu que "el més important és el futbol", però la seva vida és la música. I de la vida del músic en parlarà en un nou disc "que ja està gravat però que encara no ha sortit". Es titularà El cantante, com la immortal cançó que Rubén Blades va escriure per a Héctor Lavoe, i algunes de les seves peces les avançarà avui i demà al Teatre Coliseum de Barcelona. Els concerts, que formen part del Tour nostalgias , seran un recorregut pel repertori històric de Dyango (Barcelona, 1940). "Seran com tots els que he fet a la meva vida. Intentaré cantar tan bé com pugui i que tot soni molt bé. I puc assegurar que seran uns concerts romàntics, perquè és el que sé fer", explica.

A l'escenari l'acompanyarà un sextet. "Són els mateixos músics que han tocat amb mi en les incursions que faig per Amèrica", concreta Dyango, que fa dos anys va publicar Puñaladas en el alma , un àlbum de tango. Tot i la seva capacitat per abordar diferents gèneres, el cantant barceloní defensa que "tot és cançó romàntica". "Si canto una ranxera, és una ranxera romàntica. Si canto un bolero o un tango, és romàntic. Tot el que canto em queda romàntic", assegura.

En el nou disc Dyango recorda moments de la seva infantesa durant la postguerra, però el moll de l'os són els contrastos que il·luminen i enfosqueixen la vida de l'artista. "La cançó El cantante parla de la meva vida, però també de la de qualsevol altre que canti. Hi veus la solitud de l'artista. La gent no en fa cas, d'això, però puc ben assegurar que aquesta solitud es nota", diu.

Una hamburguesa a l'hotel

Dyango recorda que al llarg de la seva carrera ha experimentat aquesta solitud moltes vegades. "Pots estar cantant en un gran teatre amb un èxit brutal -explica-, i la gent et fa creure que ets important. Però quan s'abaixa el teló veus que ets una persona normal que no sap on pot anar a menjar una hamburguesa en aquells moments". Per il·lustrar aquesta sensació, Dyango narra una anècdota que li va passar a Santo Domingo. "Fa molts anys, després de cantar en un teatre magnífic, vaig anar a l'hotel, que era de luxe. Tenia gana i eren les tres de la matinada. Vaig demanar una hamburguesa. Quan me la van servir, em van demanar que pagués en efectiu -recorda-. En aquells moments jo no en tenia, de diners en la moneda del país, i el cambrer em va fer tornar l'hamburguesa, tot i que ja l'havia mossegat. Que desgraciats que som els cantants... L'endemà vaig fotre el crit al cel, i a aquell pobre home el van acomiadar. Sap greu, però..."

A El cantante Dyango també reflexiona sobre la impossibilitat de pensar en la retirada i sobre el compromís amb els espectadors. "El públic mana, i seria injust fer el boig en un teatre on la gent està entregada a mi. No ho he fet mai, això", diu.

Els concerts al Coliseum seran els primers a Barcelona després d'una gira per Sud-amèrica que va tancar el 29 de setembre al Club Casino de Santa Rosa, a l'Argentina. "Aquell dia tenia un refredat horrorós, però vaig sortir a cantar. I, efectivament, va ser el pitjor concert de la meva vida. Per això mateix no vaig tenir cap problema a dir que hi tornaria un altre dia a cantar gratis", explica.

Més continguts de