Art

L'art de Jan van Eyck torna a brillar com un cometa

El Museu de Belles Arts de Gant dedica a l'artista l'exposició més ambiciosa fins ara

El pintor flamenc Jan van Eyck ( 1390-1441) va arribar a tenir tanta fama que el devien reconèixer pel carrer. El seu llegat encara mou multituds, com es pot comprovar amb la gran exposició que li dedica el Museu de Belles Arts de Gant (Bèlgica) a partir de dissabte, la més ambiciosa que s'ha organitzat: al novembre s'havien venut 40.000 entrades anticipades i ahir la van presentar a 130 periodistes internacionals. No és d'estranyar tanta expectació: la mostra inclou més de la meitat de les 22 pintures i dibuixos atribuïts a Van Eyck i permet excepcionalment contemplar de molt a prop els vuit panells exteriors del Retaule de l'anyell místic, de Jan Van Eyck i el seu germà Hubert, tots restaurats tret dels d'Adam i Eva. La resta de peces segueixen a la seva ubicació habitual, la catedral de Sant Bavó.

De fet, es pot dir que el recorregut de l'exposició es basa en anar desplegant en diferents àmbits el contingut i la història del retaule. "Jan Van Eyck sembla un cometa que va aparèixer al cel de la civilització occidental en la dècada de 1430", afirma Maximiliaan Martens, professor de la Universitat de Gant i un dels quatre comissaris de la mostra. "Va ser el primer pintor que va aconseguir reconeixement arreu d'Europa", afegeix un altre dels comissaris, també professor de la Universitat de Gant, Jan Dumolyn.

Entre els plats forts hi ha una Anunciació propietat de la National Gallery de Washington; Retrat d'un home amb turbant blau, del Museu Nacional de Brukenthal, a Romania, i Retrat de Margareta van Eyck, l'esposa del pintor, del Museu de Bruges. Les obres de Jan van Eyck són tan excepcionals que fer l'exposició deu haver sigut un repte molt difícil, i Dumolyn va declinar donar detalls sobre per què no són a l'exposició tres grans peces icòniques de l'artista: Retrat d'un home, que potser és un autoretrat, i Retrat Arnolfini ( El matrimoni Arnolfini), totes dues a la National Gallery de Londres; i Mare de Déu del canceller Rolin, al Louvre de París. Però la National Gallery de Londres sí que ha prestat excepcionalment  Retrat d'un home ( Léal Souvenir o Timoteu) .

L'exposició porta per títol Jan van Eyck. Una revolució òptica i és l'acte central d'un any temàtic que es desplegarà per Gant i també Bruges. Els treballs de l'artista estan acompanyats de treballs del seu taller, còpies d'originals perduts, objectes com els que apareixen en alguns dels seus quadres, peces dels seus contemporanis nòrdics i italians per comparar com treballaven el mestres mentre a Itàlia sorgia la perspectiva lineal. Entre les curiositats hi ha la còpia que Felip II va encarregar del Políptic de Gant perquè no va poder aconseguir l'original i una parella d'Adam i Eva inspirada en la de Van Eyck conservada a la Reial Societat Econòmica Aragonesa.

Com explica Martens, Van Eyck és sobretot conegut perquè "va millorar la tècnica de la pintura a l'oli" amb materials secants que van fer més pràctic pintar-hi i ampliar-ne les possibilitats creatives. També perquè va tenir una capacitat "insospitada" d'observació. "La coordinació que va tenir entre l'ull i la mà li va permetre pintar exactament el que observava". En aquesta mostra a Van Eyck se'l reivindica per primera vegada com "el primer pintor il·lustrat de nord d'Europa". "En l'exposició hi ha una carta que parla del seu art i la seva ciència, un fet insòlit en el seu temps. De fet, l'humanista Bartolomeo Facio, que va escriure que era el pintor més gran seu temps, va esmentar el seu coneixement dels clàssics i també que era un gran especialista en geometria".

Aquest aspecte és important en comparació amb la perspectiva. "Sempre hem dit que Van Eyck va ser molt bo, però que no va entendre la invenció de la perspectiva –diu Martens–. Aquesta és una concepció errònia: entendre la mecànica de com la gent observa la realitat va ser entendre la visió espiritual, que és per descomptat veure Déu, que era un problema teològic que s'explicava amb la teoria de l'òptica, i Van Eyck va integrar-ho en el seu art". "Jan van Eyck va ser d'una banda un artesà medieval i de l'altra un erudit: sabia llatí, teoria de l'òptica i geometria. També era un alquimista, en el sentit que experimentava amb els materials. Va estar entre dos mons, va ser un punt de trobada entre la cort i els clergues, i els seus col·legues dels gremis: els pintors, els escultors, els orfebres... Per això va ser innovador", recorda el comissari.

Un pintor extremadament detallista

Les pintures de Jan van Eyck són riquíssimes en detalls: s'hi poden observar des de les textures de tota mena de teixits i espècies de flora i fauna fins a objectes quotidians i aparentment senzills com unes rajoles de Manises. L'exposició té un valor afegit per al públic català, ja que alguns personatges de la Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau, tenen semblances evidents amb el Políptic de Gant, de manera que s'ha pensat que Dalmau va treballar al taller de Van Eyck. "No és un fet excepcional. En aquell moment les comunicacions entre la corona d'Aragó i Flandes eren intenses", conclou Dumolyn. 

El viatge més enigmàtic del Gòtic català

Un altre dels aspectes de l'exposició és que posa en relleu la importància que la cultura urbana va tenir per a Van Eyck i les condicions creatives que van fer-ho possible: "Sempre se l'ha considerat el pintor de cort del duc de Borgonya, però per a ell van ser més importants l'ambient i les xarxes de treball, no només els donants. Va ser un geni, però a l'altra banda hi havia una societat que va fer-ho possible", conclou Dumolyn.