La Casa Bàsica, un projecte de Carles Puig i Maria Antònia Mir, se situa ben a la vora d’una gran formació rocosa als límits urbans de la Pobla de Cérvoles. Els arquitectes van voler agermanar el prisma rectangular de l’habitatge amb la roca i van optar per fer una façana en bona mesura mimètica, si més no en el color i sobretot en la textura voluntàriament exagerada. La rudesa d’un arrebossat tradicional, fet amb un pigment gris terrós, dona materialitat al perímetre exterior d’una casa que presenta una atractiva dualitat entre la rectitud de les línies que configuren el seu volum i l’organicitat dels seus acabats - també el de les persianes metàl·liques -, fins al punt de contemplar-se com un element que vola amb naturalitat damunt la vella bassa i, com germanes ben avingudes, acompanya la immensa roca que té a tocar.
Casa Bàsica a la Pobla de Cérvoles: economia de mitjans
La casa respon a les necessitats i també a les possibilitats dels seus propietaris
La Pobla de CérvolesPorta el nom que li pertoca. La Casa Bàsica respon a les necessitats i també a les possibilitats dels seus propietaris. Un professor de música i la seva parella tenien un pressupost reduït per construir la seva segona residència, on escapar-se els caps de setmana i les vacances d’hivern i d’estiu. Tenien un solar petit i molt singular a l’entrada de la Pobla de Cérvoles, situat als peus d’una gran formació rocosa i travessat per una vella bassa en desús d’unes dimensions força significatives. La parcel·la tenia tantes possibilitats com condicionants. Es tractava d’analitzar-les totes per treure’n el màxim profit i sobretot per acompanyar i no destorbar els elements naturals.
Quan va rebre l’encàrrec, el gabinet d’arquitectura i interiorisme Puig · Mir, amb seu a Barcelona i dirigit per l’arquitecte Carles Puig i la interiorista Maria Antònia Mir, es va plantejar com situar la nova construcció respecte del gran massís rocós i també -i especialment- respecte de la bassa rectangular buida. Podrien haver optat per construir l’habitatge dins la bassa, aprofitant-la per fer dues plantes, una de les quals hauria quedat almenys parcialment soterrada. És una de les solucions que es van plantejar en un primer moment els arquitectes, però duplicar l’espai interior significava un augment notable de la despesa i, tanmateix, la família, formada per una parella amb un fill, no tenia necessitat de més espai.
![La casa, vista des de l'exterior, a tocar d'una formació rocosa](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Així, Puig i Mir van donar una resposta poc comuna, alhora que atractiva i eficient. Van projectar un prisma rectangular de 156 m(2) que se situa en perpendicular damunt el dipòsit en desús, i apropa la casa a la gran roca i l’agermana a nivell de color i textura exteriors. La profunditat de la bassa, en volar l’arquitectura a sobre, els dona un espai d’ombra, una porxada el sostre de la qual és el mateix habitatge i un lloc multiusos sense cost addicional. En aquesta terrassa-bassa, els nens hi corren i hi juguen amb la llibertat i la seguretat que donen els espais acotats. Mentrestant, els adults gaudeixen d’una zona ben orejada, ombrívola, on relaxar-se, organitzar-hi petits concerts per a amics i coneguts, conservar-hi apilada la llenya o guardar-hi els estris del jardí.
A més, la Casa Bàsica s’ubica entre els ametllers que hi havia al solar, que ara toquen i acompanyen un habitatge que es va construir en el punt just per no haver-hi de renunciar. Un d’aquests ametllers dona la benvinguda als que accedeixen a la casa per quatre graons de formigó pelats que, com bona part d’aquest projecte, ofereixen un aspecte inacabat. Una porta de doble full de pi natural és l’entrada d’una casa que, a l’interior, demostra la mateixa austeritat i despullament que s’ha pretès per a un projecte, el de la Casa Bàsica, que va estar entre els seleccionats als premis FAD del 2012.
A l’interior, un espai envidrat que recrea els cancells de les cases tradicionals als pobles de Mallorca, d’on és la interiorista Maria Antònia Mir, permet contemplar la pràctica totalitat de la casa alhora que fa les funcions de conservació de la temperatura interior. A partir d’aquestes vidrieres, un espai únic, molt allargat, ofereix una gran flexibilitat als usos que es desitgin en cada moment. És una gran sala d’estar polivalent, per a l’estudi, per a la música o per al joc, una sala sense complicacions, amb mobles senzills i fàcils de moure, que, per la mateixa economia de mitjans que va guiar tot el projecte, es va deixar amb les parets sense pintar, amb un simple envernissat damunt el guix per evitar que taqui. És el mateix que es va fer amb el trespol de formigó d’un espai que, així i tot, dona privacitat als dormitoris i a la cuina amb unes portes corredisses de DM sense tractar. Tot plegat, amb uns costos d’obra de 845 euros el metre quadrat.
Senzilla, austera, fàcil i còmoda per viure-hi, la Casa Bàsica té a la façana principal uns grans finestrals cap al verd que s’enfila per les parets de la bassa, en una continuïtat amigable entre el bell massís rocós i l’arquitectura, que se situa en un lloc sense destorbar-lo.
