Elena Anaya: “Si per haver treballat amb Woody Allen em deixes d'oferir un paper, prefereixo no treballar amb tu”

BarcelonaQuan va tenir lloc aquesta entrevista amb Elena Anaya (Palència, 1975), l'actriu encara no havia revelat que Woody Allen havia fet servir frases tan dures com “ets la pitjor actriu de la història del cinema” per dirigir-la a Rifkin's Festival, en què Anaya interpreta una doctora de qui s'encapritxa el professor de cinema i aspirant a escriptor interpretat per Wallace Shawn. Però en les seves respostes s'entreveu que l'experiència no va ser fàcil i que la imatge de savi afable i despistat d'Allen amaga un director molt exigent amb els actors, fins i tot autoritari.

Rifkin's Festival és un festival de cinefília i amor al cinema. Quina seria la teva interpretació favorita d'un film de Woody Allen.Rifkin's Festival

Doncs... te'n diré una d'arriscada: Meryl Streep a Manhattan.

Quina tria més curiosa. Amb prou feines apareix cinc minuts i té un paper molt antipàtic.

És un paper molt petit, és l'exdona del Woody. No és un personatge agraït, però està magnífica, amb aquella cara i aquells cabells, em va impressionar molt quan la vaig veure.

Woody Allen té fama entre els actors de deixar fer i no donar gairebé instruccions. ¿Ha sigut així la teva experiència?

No. A mi no em va donar cap llibertat. I no és per portar la contraria. La meva experiència és que el Woody és absolutament exigent, determinant i clar a l'hora d'explicar el que vol. Potser altres actors han arribat, han fet dues preses i han tingut la sensació que el Woody no dirigeix. Però sí que dirigeix. I amb el Wallace i amb mi va assajar molt. Ell coneixia molt bé el meu personatge i sabia exactament el que volia i el que no. I m'ho feia saber d'una manera molt concreta.

El que dius sona més aviat a l'estil de Pedro Almodóvar. ¿S'assemblen, dirigint?

Sí, però amb Almodóvar, per exemple, abans de rodar La piel que habito vaig estar quatre mesos passant vuit hores a casa seva cada dia. Així que quan vam arribar al rodatge ja m'ho sabia tot, ho havíem assajat vint-mil cops. En canvi, amb Woody no hi han indicacions ni assaigs previs al rodatge, així que quan comences a rodar creues els dits perquè tot surti bé.

En quatre mesos treballant a casa d'un director és inevitable anar més enllà de la mera relació professional. ¿Amb Woody Allen també vas creuar la línia?

No. Amb els actors, Woody se cenyeix únicament a la relació professional. No hi ha gairebé xerrades casuals, només de feina. I no em sembla malament, perquè al cap i a la fi és el que anem a fer. Sí que tinc anècdotes, perquè el Wallace i jo vam viure moments molt màgics als assaigs. Teníem al davant un director posseït pel do de dirigir, jugant amb els actors a crear i provar coses... De vegades fins i tot s'oferia a interpretar el meu personatge per ensenyar-me com fer una cosa i allà el tens, Woody Allen, fent de la Jo. Era per morir-se.

¿I et vas entendre amb Wallace Shawn?

Sí, moltíssim. Va ser deliciós treballar amb ell. Una persona absolutament entranyable i molt intel·ligent, amb una gran cultura. I molt bon company, m'ha ajudat molt perquè ja havia treballat amb el Woody en papers més petits i es coneixen de fa molt temps. Ell deia que estava molt nerviós, però a mi només em transmetia calma i tranquil·litat.

Shawn té 76 anys i tu 45. De quina manera afecta la diferència d'edat a la química romàntica que la pel·lícula va teixint entre els vostres personatges?

A mi m'encanta la parella que formen aquests dos. És una trobada de dues ànimes sense edat que comparteixen gustos sobre cinema, art, poesia o sobre quina és la millor hamburguesa de Nova York. I aquestes coses i d'altres que tenen en comú els uneixen més enllà dels 30 anys que els separen. L'edat no m'ha semblat mai un impediment per compartir res amb una altra persona.

Hi ha molts actors que han renegat públicament d'haver actuat amb Woody Allen a causa de les acusacions de Dylan Farrow. ¿Tu vas tenir algun dubte a l'hora d'acceptar el paper?

No, per què els hauria de tenir? Sí que em vaig quedar un moment perplexa quan el meu agent nord-americà em va preguntar això mateix i jo li vaig dir que em corregís si m'equivocava però que el cas de Woody Allen havia sigut estudiat dues vegades i desestimat totes dues. Així doncs, quina valoració haig de fer jo per damunt de la d'uns jutges?

També hi ha qui el critica simplement per la seva relació amb Soon-Yi.

Doncs jo l'únic moment que vaig compartir amb Woody que no fos en un set va ser un dia que ens va convidar a dinar amb Soon-Yi a la seva habitació de l'Hotel Maria Cristina. I em va semblar una parella absolutament encantadora que es tracten l'un a l'altre amb un respecte, un afecte i un amor de què tant de bo tots poguéssim gaudir.

Treballar amb Woody Allen, tanmateix, et pot col·locar en una llista negra que t'impedeixi aconseguir alguns papers als Estats Units. ¿Això et preocupa?

Sí, en soc conscient i una mica sí que em preocupa. Però jo crec en el poder de la veritat. Si per haver treballat amb Woody Allen em deixes d'oferir un paper, prefereixo no treballar amb tu.