Publicitat
Publicitat

ART

Ernesto Neto obre a Barcelona una porta per tornar a l’origen

La Blueproject Foundation acull una nova peça de l’artista brasiler

La descripció de la instal·lació del brasiler Ernesto Neto a la Blueproject Foundation pot fer somriure a més d’un: Un dia todos fomos peixes [Un dia tots vam ser peixos] consisteix en una gran tenda de ganxet amb forma de peix a l’interior de la qual hi ha penjolls també de ganxet plens de clau d’espècia i pedretes i sorra de l’Amazones. La peça s’activa quan el públic es descalça, hi entra, es relaxa i medita col·locant-se aquests penjolls allà on tenim els xacres, els punts d’energia del cos humà segons la tradició hinduista.

L’obra pot ser una provocació per als espectadors més descreguts i els més pudorosos i guanya potència si s’aprofundeix en una càrrega política aparentment massa benintencionada: aleshores la peça apareix com una crítica a l’eurocentrisme i a la pèrdua d’espiritualitat en l’art. “L’art occidental ha fragmentat el coneixement, l’espiritualitat i la ciència en formes explicables”, lamenta l’artista, que també reivindica una noció d’espai i de buit ancestrals: “El pensament religiós no acceptava el 0 perquè significava la inexistència de Déu”, subratlla. “Venim de l’aigua, no és només un mite. Som una sola identitat i una sola força. No només els homes, sinó també els animals, les plantes i la pròpia terra. I l’oceà del Brasil i el mar de Barcelona estan connectats: han apareguts peixos deformes després de desastre de Fukushima a la costa de Califòrnia”, explica l’artista.

A Neto no el convencen gaire les interpretacions de la seva obra, i el que vol és que els espectadors l’experimentin. A més de ser un retorn a les arrels, creu que Un dia todos fomos peixes és un “espai de tolerància”: “Davant de la cybercridòria del dia a dia, del temps arrencat a les nostres vides, és bo fer silenci, respirar, sentir el nostre entorn, el ritme serè de l’aquí i l’ara; quan parem, el món gira i en girar tenim un ritme, una cadència, un moviment orgànic que ens du saviesa”, diu el text que l’artista ha escrit per a la seva peça. “Dins el peix, somnis ancestrals, dins el peix em relaxo i sento, no penso, només sento, l’aire, l’aigua, el temps, sento dins meu tota una eternitat, sento els meus porus respirant, sento la vida, la terra, l’oceà, fosc, misteriós i tendre, mullat i infinit”, diu també l’escrit. De fet, la idea de convertir-se en un peix ha penetrat amb molta profunditat dins la seva consciència: “He tingut somnis en què havia après a respirar dins l’aigua, i eren meravellosos”.

La saviesa dels indígenes

Un dia todos fomos peixes, que estarà oberta fins al 25 de març, no és la primera col·laboració entre Neto i la Blueproject: la fundació va contribuir al finançament de la peça que va mostrar a la passada Biennal de Venècia d’art, Un lloc sagrat. Tant l’una com l’altra beuen de les experiències que Neto ha tingut amb les comunitats indígenes del seu país, amb què ha intentat eixamplar els seus coneixements més enllà dels límits de la ciència occidental: “La ciència comprèn el 20% del codi genètic, i a la resta, l’ADN porqueria, hi ha la telepatia i altres coses de caire espiritual. Hem d’obrir el cor. La ment menteix, el cor, no”.

De fet, més que un artista, Neto es presenta com un mediador entre l’obra i les forces naturals oblidades i menystingudes: “El que treballa és el gran esperit de l’art, ens guia i ens posa desafiaments”. A més dels indígenes s’ha fixat en altres persones que viuen més o menys al marge: “Els venedors ambulants són uns mestres, munten una parada amb qualsevol cosa. He portat la peça a Barcelona amb mi dins de quatre maletes”, conclou.

Els llibres que ens fan grans

Etiquetes

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT