ART

Els Estats Units lideren el 2015 un mercat de l’art en recessió

Tefaf presenta el seu informe de les vendes globals de l’any passat

La pintura d’Amedeo Modigliani Nu ajagut va fregar el rècord de l’obra més cara venuda en una subhasta al novembre. Va ser rematada per 158 milions d’euros, només dos per sota de Les dones d’Alger, de Pablo Picasso. El preu pot semblar una xifra astronòmica, però no ho és per a tothom. “Durant un sopar, un grup de professionals es mostraven decebuts perquè l’obra de Modigliani només havia assolit aquesta xifra”, explicava l’economista Clare McAndrew, fundadora de la consultora Arts Economics i l’autora de l’informe anual de referència del mercat de l’art que encarrega Tefaf, durant la presentació que en va fer ahir a l’auditori de la fira.

Pel que fa a les conclusions més destacades de l’informe, les vendes el 2015 van baixar un 7% respecte al 2014, que va ser el millor de la història de les subhastes, i es van situar en 57.200 milions d’euros. Els Estats Units van liderar el mercat, amb unes vendes de 24.500 milions d’euros, una xifra rècord i un 4% més que el 2014. Pel que fa al valor de les vendes, es van emportar el 43% del mercat global. A la segona posició d’aquest rànquing hi ha el Regne Unit, que ha recuperat la segona posició amb un 21% de les vendes totals pel que fa al valor. El seu volum de vendes va caure un 9% respecte al 2014 i es van situar en 12.100 milions d’euros. La davallada més significativa l’ha experimentat la Xina, amb una caiguda del 23%; al gegant asiàtic es van vendre obres per 10.600 milions d’euros.

Refredament i polarització

“El problema d’arribar a uns nivells tan alts en un mercat limitat com el de l’art és que cada vegada és més difícil de mantenir aquest nivell. És molt temptador per als mitjans parlar d’alts i baixos, però no em sorprèn aquest refredament del creixement del mercat i que els preus es moderin”, va dir l’experta. Creu que el passi aquest any serà molt important per saber “on som realment”.

El mercat de l’art continua molt polaritzat i el límit més alt sembla que no tingui aturador. Tot i que només són un 1% del total, les vendes de més d’un milió d’euros representen el 57% del valor de les obres venudes. Segons McAndrew, els col·leccionistes d’aquestes obres “no són gaire especulatius i les obres no tornen al mercat immediatament”. Es va parlar molt d’una bombolla en el mercat de l’art en els anys immediatament anteriors a l’esclat de la crisi econòmica, i per explicar aquest fenomen McAndrew es va remuntar als anys 80, quan els col·leccionistes japonesos van fer embogir el mercat de l’art comprant impressionisme a preus astronòmics. Va assegurar que avui “el mercat de l’art és un lloc molt diferent del d’aleshores”.

Els diversos sectors del mercat funcionen de maneres diferents. Els que encapçalen les vendes de l’any passat són l’art contemporani, amb un 46% de les vendes i un 41% del valor total, i l’art modern, amb un 30% del valor de les vendes i un 27% de les transaccions, tot i que tots dos han alentit les vendes en un 1% i un 20% respectivament. Mentre que els grans resultats de l’art modern, de postguerra i contemporani es produeixen a les subhastes, McAndrew va subratllar la importància que tenen les vendes privades en el camp dels mestres antics, en què un terç de les vendes es fan de manera privada. Va posar d’exemple els dos retrats de Rembrandt (del matrimoni Marten Soolman i Oopjen Coppi) que el govern francès i l’holandès van comprar de manera conjunta al baró Rothschild per 160 milions d’euros a través de Christie’s.