Estellés fa aflorar la sensualitat de Plensa

BarcelonaLa figura del poeta és una de les més paradigmàtiques de l’obra recent de Jaume Plensa. Hi apareix representat gairebé com un sant estilita que s’enlaira per damunt dels problemes mundans per reflexionar. Com que a més porten un focus dins, a la nit es converteixen en un far. En canvi, l’experiència que l’artista va tenir amb el poeta Vicent Andrés Estellés traspua vitalitat per tots els cantons: “Vam passar dos dies a la Malva-rosa fumant i bevent i entenent aquesta relació extraordinària que té l’art amb la vida”, explica Plensa, que acaba de veure complert el somni de fer un llibre d’artista d’un poemari d’Estellés, Hotel París.

Però l’edició que ha fet per a Enciclopèdia Catalana, que amb aquesta col·laboració estrena el segell Enciclopèdia Art, no només inclou la reproducció dels poemes “curts i intensos”, com diu Plensa, damunt un paper artesanal sinó també sis transparències de coure amb alguns dels poemes d’ Hotel París que, juntes, formen un petit paravent. La retícula d’aquestes peces evoca la llibreta del poeta, i els característics caps femenins de Plensa, per una vegada, poden tenir un vessant sensual i eròtic, com si aquestes dones anessin prenent cos en la ment del poeta mentre evocava el de la dona amb la qual es confessa al llibre, la Françoise. Passa el mateix amb l’estoig: les vetes de coure amb què està fet no vesteixen del tot la caixa que conté els poemes. I si el paravent fos de mides naturals, un voyeur es deliria per poder mirar d’amagat com algú es desvesteix a l’altra banda.

“L’art és conseqüència de la vida, no pot ser que vagin en paral·lel. El gran material de l’art és la vida”, subratlla Plensa. A més, aquest contacte de l’artista amb la vida fa que tant els artistes com els poetes puguin arribar “al més profund” i abordar grans temes universals com “l’amor, la mort i la memòria”. “L’art es nodreix de la comunitat i de les nostres imperfeccions”, diu. La tria d’ Hotel París es deu al fet que és el llibre d’Estellés predilecte de Plensa, però ell no n’ha tingut prou i també ha inclòs en el seu treball el poema Assumiràs la veu d’un poble, d’un poemari anterior, Llibre de meravelles. Segons Plensa, aquesta edició d’ Hotel París vol ser “un homenatge a la poesia, que penetra en la societat d’una manera molt humil”.

De fet, fa molt de temps que aquests versos l’acompanyen: l’edició inclou els dibuixos que va fer damunt d’un exemplar del llibre quan vivia a Berlín el 1984 per enviar-lo a la seva dona, la Laura. “Encara és aquí”, bromeja Plensa sobre si el regal havia tingut èxit. Així i tot, hi treu importància. “El regal no té cap impacte; en té l’acumulació de coses, i aquell llibre ha envellit amb nosaltres”. Per a Plensa, que es considera un home “mediterrani”, l’any que va passar a Berlín en un clima més fred va resultar cabdal. “Va ser un moment molt íntim, de tancar-me molt en mi mateix i d’autodescobrir-me de nou”, recorda. Aleshores ja va tenir la idea de fer un llibre d’artista -Estellés li va donar la seva aprovació-, però el projecte no va tirar endavant. “Ha sigut bo esperar 33 anys”, diu. D’ Hotel París se n’han fet dues edicions: una de 999 exemplars que costen 3.495 euros i una altra de 75, signats a mà per l’artista, que tenen un preu de 6.900 euros. Així i tot, ell el veu com un “llibre d’hores” per tenir a prop i poder-ne gaudir en la intimitat.

La realització d’ Hotel París ha representat un “esforç tècnic”. Al marge de la dificultat, crida l’atenció perquè fa dialogar l’obra de Plensa dels anys 80 amb l’actual i treu a la llum un treball de petites dimensions, a l’altre extrem de les gran escultures i instal·lacions per les quals és més conegut. “Treballo molt en petit, encara que mediàticament no sigui tan visible”, conclou.

El 2018 tornarà a ser un any de gran activitat internacional per a Plensa: exposarà a Nova York i a Suècia. També serà un any amb una presència destacada a l’Estat: al novembre inaugurarà una instal·lació al Palacio de Cristal de Madrid, gestionat pel Museu Reina Sofia, com a guanyador del premi Velázquez, i en paral·lel el Macba li dedicarà una altra exposició. També treballa en una escultura per al monestir de Montserrat, però no vol revelar la ubicació que ha triat.