Publicitat
Publicitat

Crònica llibres

Janne Teller presenta 'Nada', novel·la polèmica

"A Europa vivim vides administrades"

El fenomen editorial Nada ha arribat tard, però ha acabat traient el cap a casa nostra. Publicada a Dinamarca l'any 2000 (quan encara no s'havia celebrat la primera edició del Kosmopolis), el debut de Janne Teller orientat a la franja borrosa de l'adolescència va dividir l'opinió pública danesa. N'hi havia que hi veien una incitació al nihilisme i al suïcidi; d'altres, en canvi, consideraven que la desesperança del personatge principal i les escenes de violència eren justament el missatge que l'autora volia combatre. "Per mi, la història de Nada és molt natural: potser hi passen coses cruels, però la realitat és molt més dura", va dir Teller a la professora i traductora Carolina Moreno, encarregada de conduir l'acte amb meticulositat discursiva.

Onze anys després d'aparèixer a Dinamarca, Nada ha estat traduïda a tretze llengües, ha estat inclosa en alguns plans d'estudi -i prohibida en d'altres- i ha estat adaptada al teatre. Fins i tot se n'està preparant una versió operística. Només a Alemanya, el llibre ha venut, en l'últim mig any, 150.000 exemplars. Seix Barral espera que l'enrenou que ha tingut la novel·la faci possible que Nada s'instal·li a les llistes de llibres més venuts.

La novel·la comença en una aula danesa. És el primer dia d'agost, i el professor s'adreça als alumnes de quinze anys amb entusiasme: "Un dia com avui us ha de fer contents, joves. Les vacances no existirien, si no existís l'escola". Després d'aquesta intervenció, Pierre Anthon, un dels alumnes, s'aixeca de la cadira i replica: "Res no val la pena. Fa molt de temps que ho sé. Per tant, no val la pena fer res. Acabo de descobrir-ho". Convençut del seu nihilisme, Anthon s'enfila a un pruner i s'hi queda. Els seus companys, amics i detractors, intenten fer-lo baixar de l'arbre. Primer li tiren pedres i després decideixen fer-li ofrenes, cada vegada més compromeses. Les rèpliques del noi són contundents: "Si viviu fins als 80 anys, n'haureu dormit trenta, haureu anat a l'escola i haureu fet deures durant nou anys i n'haureu treballat gairebé catorze. Com que ja heu gastat més de sis anys jugant i més endavant en gastareu, com a mínim, una dotzena netejant, fent el menjar i cuidant els vostres fills, com a molt us quedaran nou anys per viure".

"La gent jove tenen la ment oberta i es plantegen preguntes importants que els adults defugen -va dir Teller-. No m'estranya gens que el llibre hagi provocat molt més els adults que els adolescents". Nascuda a Dinamarca l'any 1964 i filla d'immigrants austrogermànics, Teller va treballar durant anys a l'ONU abans de decidir que es dedicaria a la literatura a temps complet: "Quan era a Moçambic vaig veure coses molt dures, però també una felicitat molt gran, que contrastava amb el que jo havia vist a Europa. A l'Àfrica hi ha més humanitat i es viu més plenament; a Europa vivim vides administrades". Teller viu la literatura com una "experiència física": "Necessitem les històries per sobreviure, per imaginar i posar-nos en el lloc de l'altre. Estic convençuda que la bona literatura transmet una ànima honesta al lector".

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT