Els FAD potencien els edificis responsables

BarcelonaEls premis FAD d’arquitectura van fer 50 anys l’any que va esclatar la crisi. Tot i que en fan 60 en un moment que el sector s’està recuperant, es manté la contenció i la sostenibilitat en la selecció de les obres finalistes, entre les quals hi ha la rehabilitació de la Casa Vicens, de Martínez Lapeña i Torres i David García, i el CaixaForum de Sevilla, de Guillermo Vázquez Consuegra. “D’alguna manera sí que és fruit de les lliçons apreses durant la crisi, però també hi ha la voluntat general de la societat d’atendre els problemes i no tant qüestions d’imatge”, diu la presidenta del jurat, l’arquitecta Anna Bach. Tot i que la marquesina del CaixaForum de Sevilla és vistosa, l’equipament està ubicat en un espai que havia de ser un aparcament. I la Casa Vicens combina la restauració amb una potent intervenció contemporània.

A més d’aquestes obres, entre els finalistes hi ha la nova seu de Norvento (Lugo), d’un altre degà, Francisco Mangado. Es tracta d’un conjunt de laboratoris en un entorn rural i que estan desconnectats de la xarxa elèctrica. “Independentment de la crisi, és un signe dels temps. Tenim ciutats i països més construïts i ara hem d’atendre el que ja existeix”, diu Bach. En l’apartat internacional, el jurat ha seleccionat el Parlament de Vaud (Suïssa), d’Esteve Bonell; un taller de formació professional a Burkina Faso, d’Albert Faus, i una escola a Orsonnens (Suïssa), del despatx mallorquí TEd’A.

La llista de finalistes també inclou obres com la Casa 1413 a Ullastret, del despatx Harquitectura; catorze habitatges socials a Sant Ferran (Formentera), de Carles Oliver, construïts amb materials tradicionals, i una casa a Arrábida (Portugal), de João Ferrão i João Ribeiro. Per a Anna Bach, la tendència de la sostenibilitat i la contenció, que implica revisar en alguns casos la idea de l’empremta personal i potenciar la responsabilitat social en les obres, no és una qüestió generacional entre els de mitjana edat i els més veterans. “Els arquitectes més joves han viscut aquests plantejaments més des del principi, però crec que és una qüestió dels temps”, subratlla l’arquitecta.

“Encara es nota la crisi en el poc espai públic i sobretot en la falta d’habitatge públic, que són difícils de trobar. Potser ara es comença a moure en alguns casos, que reprenen algun projecte que havia quedat aturat”, diu Bach sobre la situació del sector en vista dels seleccionats. Entre les propostes d’espai públic criden l’atenció una intervenció de Ramon Bosch i Bet Capdeferro en un carrer del Carmel, i una plaça a Lisboa de José Adrião. Mentre que la primera obra té en compte la vida al carrer, la segona no és només un espai d’esbarjo sinó que connecta dos barris que havien quedat separats. “Els finalistes són de molta qualitat i molt diferents entre si -explica Bach-. Les condicions de l’encàrrec de la plaça van ser prou obertes perquè els arquitectes proposessin que no calia una plaça davant un edifici sinó un espai que connecta dos barris passant per sota d’un viaducte”. Pel que fa a Bosch i Capdeferro, Bach creu que han reconegut molt bé “els valors del barri i la manera de viure”.