Felicitem-nos, ha arribat el Life Victoria!

Martin Hässler i Julius Drake

Sant Pau Recinte Modernista. 25 setembre

El festival liederístic de la tardor barcelonina, auspiciat per la Fundació Victoria de los Ángeles, torna a engegar motors amb diversos recitals –més de quinze–, 'masterclass' (entre d’altres, a càrrec de llegendes com Federica von Stade), taules rodones i aperitius musicals en llocs dispars com el Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música Catalana, l’Esmuc, el CaixaForum, l’església de Santa Anna i l’Espai EsKlandestino.

I, per començar, un exquisit programa Schumann, amb diàlegs entre Robert i Clara Wieck, als quals cal afegir Johannes Brahms –enamorat platònicament de Clara–, present en la part “telonera” protagonitzada per l’avellutada i ben timbrada veu d’una mezzosoprano molt expressiva com Anna Gomà, al costat del pianista Èric Varas, i que ens van fer descobrir joies com 'Beim Abschied' de la compositora alemanya.

El plat fort, però, tornava a ser el diàleg Robert-Clara Schumann a càrrec del jove baix baríton Martin Hässler, agombolat pel piano d’un nom mític en el terreny del lied com és Julius Drake. Hässler és un cantant expressiu, bon comunicador i molt ben plantat. Diu i sent el text i arrodoneix les seves interpretacions amb una envejable musicalitat. I si bé és cert que l’atac a alguns aguts encara s’ha de llimar, el centre i el greu són robustos i de màxima qualitat. I la capacitat per emocionar va quedar ben palesa després de l’últim lied de la primera part, un 'Zum Schluss' senzillament antològic. La segona, centrada tan sols en el Robert Schumann basat en textos de Justinus Kerner, va tenir alguns alts i baixos, sempre feliçment resolts.

Felicitem-nos i congratulem-nos per aquesta nova edició del Life Victoria. Fins al 17 de desembre, Barcelona es tenyeix de lied. Valdrà la pena veure-ho (i escoltar-ho) per viure-ho.