Feliu Ventura i Xavi Sarrià comparteixen cançons i paraules

BarcelonaLlibres, batalles, cançons és l’espectacle que comparteixen Feliu Ventura i Xavi Sarrià, dues veus de referència de la música del País Valencià. “El Xavi i jo ens vam conèixer a la Facultat de Filologia, i des del principi vam col·laborar l’un amb l’altre. En la meva primera maqueta hi ha una guitarra d’ell, i a mi el Xavi m’ha demanat consell moltes vegades sobre les lletres d’Obrint Pas”, explica Ventura. Aquest divendres, dins del BarnaSants, fan parada a la sala 3 de L’Auditori de Barcelona amb les entrades exhaurides. Tots dos han contribuït al relat de la música en català, un des de l’estètica dels cantautors i l’altre des de la dels grups. “Als anys 90 ens vam trobar amb tot per fer, sobretot a València, i amb moltes inseguretats i molta sort hem anat obrint camí”, diu Ventura. Recordar aquest camí és un dels fils invisibles d’un concert que té origen literari: les novel·les editades per Sembra Llibres Totes les cançons parlen de tu, de Sarrià, i Com un record d’infantesa, de Ventura.

Les cançons que alimenten aquelles narracions formen part del repertori d’un concert en què col·laboren Miquel Gironès, Sílvia Tomàs, David Fernàndez, Mireia Vives, Àlex Vendrell, Judit Neddermann i Borja Penalba. Ventura i Sarrià hi intepretaran temes propis i també de Kortatu, Víctor Jara, Pablo Milanés, Extremoduro, Lluís Llach... “Són cançons que formen part de les nostres vides”, diu el cantautor de Xàtiva, que, com Sarrià, té una vida en què música i lluita van plegades. Dimecres, per exemple, van participar en un acte de celebració dels 40 anys de la creació del departament de Filologia Catalana a la Universitat de València. “També fa 40 anys l’Ateneu Popular 9 Barris. Són lluites paral·leles”, diu, recordant la feina dels que van aixecar projectes malgrat els obstacles. D’alguna manera, Ventura i Sarrià són hereus d’aquella generació i alhora baules que connecten amb el futur.

La lluita continua, i la setmana que ve Sarrià i Ventura viatjaran a Grècia. “Hi anem, com vam fer l’any passat al Kurdistan, perquè estan passant coses que és important explicar de primera mà. A Grècia ens trobem amb uns refugiats que han sigut reallotjats. Han perdut un sentiment de comunitat que ja era molt fràgil. Nosaltres, amb la màxima humilitat, hi farem un parell d’actuacions”, diu.