Fèlix Riera: "La llei del cinema és de mínims, no de màxims"

Barcelona.Fa cinc mesos que Fèlix Riera (Barcelona, 1964) va assumir la direcció de l'ICIC. Ja llavors Ferran Mascarell va avisar que seria un òrgan clau en la reordenació de la conselleria i ara s'ha demostrat: segons la llei òmnibus que ha plantejat el Govern, centralitzarà totes les ajudes a la creació i l'empresa, assumint tasques que fins ara han fet el CoNCA i la Institució de les Lletres Catalanes, que estan en peu de guerra.

La llei òmnibus comportarà canvis substancials a l'ICIC. Quins?

Estem en el procés de deliberació, d'acord i d'articulació de voluntats. És d'hora encara per saber quin serà el marc definitiu. Qui marca la política és el conseller de Cultura i, per tant, a ell li pertocarà explicar aquesta llei amb detall.

La 'seva' llei pendent és la del cine.

Jo sempre he considerat que la llei del cinema és de mínims, mai de màxims. Vol corregir un problema i és que el 97% de pel·lícules que es poden veure a Catalunya són en castellà o en altres idiomes i només el 3% són catalanes o en català. Si mirem altres sectors culturals, aquesta xifra no respon al que el català genera des del punt de vista empresarial. La millor manera d'integrar el català en l'activitat empresarial és demostrant que és un negoci, com és el castellà, però amb una altra dimensió de mercat. Al setembre tindrem l'acord marc.

Com ho veuen tots els sectors?

Tothom entén que la potència de la llei no consisteix a complir el 50% de projeccions i pel·lícules en català, sinó a guanyar quota de mercat. És el que ha passat en el món del llibre: ningú hauria dit fa uns anys que es facturarien en català gairebé 250 milions d'euros.

El president de l'Acadèmia del Cine Espanyol, Enrique González-Macho, ha dit que no considera "adequat" el doblatge en català.

Entenc les seves declaracions, crec que és part del que ha de dir com a empresari, però quan puguem seure i explicar-li el projecte, estarà d'acord que la quota de mercat del català sigui superior al 3%. És legítim per part d'un govern.

Quina serà la seva estratègia?

Hem de fer autocrítica i replantejar les inversions. Fins ara la majoria d'ajudes són per a la creació i la producció. I no hem de deixar de fer-les, però hem de tenir en compte la distribució i l'exhibició. Si no tenim capacitat de canalitzar l'energia creativa del país, no s'arriba a la gent. Catalunya necessita mediadors, posar en relació oferta i demanda. És bàsic.

Però els diners són els que són.

No farem de trilers. Són compatibles les dues coses. Simplement creant mecanismes, com una puntuació més bona en les ajudes automàtiques si tens un distribuïdor català.

Han detectat un coll d'ampolla?

No és un problema només del cine català, és internacional. La clau ara no és la creació, que es pot trobar a tot el món, de l'Índia a Catalunya, perquè és homologable el que fem aquí i el que fan a Los Angeles, només que ells poden fer deu pel·lícules i nosaltres dues. Ara les peces importants són Amazon, Google, Apple, Spotify... els mediadors de l'àmbit de la cultura. Són els distribuïdors dels continguts a tot el món. Aquí és on es juga la partida.

Com hem de vendre'ns al món?

Catalunya ha disparat perdigonades disperses i en mercats madurs, i ara hem de fer de franctiradors a nous mercats. Està bé ser a les fires del llibre de Frankfurt, Bolonya i Londres, però en aquests moments hi ha altres països que fan apostes estratègiques. Per exemple, la inversió que està fent el Brasil és molt forta: aprofitarà les Olimpíades per modernitzar el país, com va fer Barcelona el 1992. I per aquí hauríem de trobar una via [ja s'ha anunciat que São Paulo es convertirà en la tercera seu del Sónar el 2012].

Com us afecten les retallades?

S'han mogut al voltant del 13,5% del global de les ajudes directes. Pel 2012 estem treballant amb un pressupost, que tancarem al juny, més ajustat a les necessitats del sector. Els diners d'avui tenen valor si són la solució de continuïtat de les empreses d'aquí tres anys. Si no, el que fem és posar pedaços.

El sector del llibre què li demana?

Hem de mimar les nostres llibreries perquè és un sistema únic al món, estès per tot el territori, que necessita mecanismes d'estímul. Però ho hem d'estudiar bé: no podem canviar les regles del joc del mercat. L'ICIC és una eina, no és un actor. També estem analitzant si cal canviar les ajudes que es donen només per producció i fer que depenguin també de la promoció i la distribució.

La digitalització va més lenta del que es pensava.

El sector fa esforços, però s'ha d'entendre que la xarxa té unes condicions específiques. Darrere d'excuses com "ens estan robant" s'amaga la falta d'anàlisi del mateix sector. El pirateig és el símptoma del problema de la música, no el problema. Ser pirata és costós: necessites més ample de banda, més temps, t'arrisques als virus, patiràs problemes de qualitat i et poden denunciar. El pirata no actua per no pagar, sinó perquè hi ha coses que s'han de rectificar. Cal aprendre d'un sector com el del videojoc. L'ICIC hi ha entrat amb el projecte GameLab. Catalunya ja representa el 40% d'aquesta indústria a l'Estat.

El que està en fallida és la música.

Però curiosament una de les nostres indústries capdavanteres a Europa és la dels festivals. Catalunya pot ser la capital d'Europa dels festivals, si juguem bé les nostres cartes. Això aportarà diners, negoci i turisme. Els festivals poden ser grans generadors de públic per a les discogràfiques, i això és un bé molt preuat.

Barcelona té un festival de teatre prou fort?

Avui per avui no podem tenir un festival com Avinyó, però el Grec pot ser estratègic. Al nostre teatre el que li falta és internacionalitzar-se. S'han aconseguit resultats molt bons de facturació però hem notat que cada vegada necessitem més producció per arribar als mateixos resultats. Volem orientar el conveni trianual per millorar el rendiment de les inversions públiques i privades.