ARQUITECTURA

Fer-se a la mar amb Hadid, Foster, Le Corbusier i Gehry

El Museu Marítim revisa els vaixells signats per grans arquitectes

L’arca de Noé es pot veure avui com un híbrid entre una casa i una embarcació. Mentre que els habitatges els acostumen a dissenyar els arquitectes, els vaixells són cosa dels enginyers navals. Però els arquitectes també han dissenyat velers i iots que són una prolongació de les seves idees. L’associació Arquitectes per l’Arquitectura presenta a partir d’avui al Museu Marítim l’exposició Vaixells: arquitectura al mar, amb treballs d’una desena d’arquitectes de renom com Zaha Hadid, Norman Foster, David Chipperfield i Frank O. Gehry. El comissari és l’arquitecte i enginyer naval Benjamín Pleguezuelos. “Navego des que tenia sis anys”, afirma. Benvinguts a bord.

El mar, la navegació i els edificis religiosos i del poder es troben a l’arrel de moltes cultures, i també hi ha edificis -l’Hotel W, sense anar més lluny- que evoquen el món mariner. Però l’objectiu del comissari no és explorar aquests referents sinó posar damunt la taula un diàleg creatiu de volada. De la mateixa manera que els despatxos participants formen l’elit mundial, quan arquitectes com Hadid, Foster, Gehry i Chipperfield han rebut l’encàrrec de projectar un vaixell han treballat amb els millors enginyers navals, que veuen aquestes propostes com “un repte creatiu”, com diu Pleguezuelos, i com una feina que els donarà “prestigi”.

A través dels vaixells exposats, en plafons amb fotografies, plànols i dibuixos, també surt a la llum que el diàleg entre els arquitectes i els enginyers a vegades no ha sigut fàcil. Durant la creació del seu propi veler, el Foggy, Frank O. Gehry es va barallar amb l’arquitecte naval Germán Frers III perquè tant sí com no va voler fer servir vidre perquè l’interior rebés llum natural. Un altre cas sonat és el d’Alvar Aalto, que va refer dos cops el disseny de la seva pròpia barca -la feia servir per anar de vacances fins a la seva segona residència, a l’illa de Muuratsalo- fins que va quedar satisfet.

Un vaixell com l’Òpera de Sydney

Els casos de Zaha Hadid i David Chipperfield, l’autor de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, són especialment paradigmàtics pel que fa a la manera com un arquitecte trasllada el seu univers de formes a un vaixell. Els interiors del de Hadid són sinuosos com els seus edificis, i els mobles del de Chipperfield, massissos i minimalistes. També crida l’atenció el vaixell de Jorn Utzon, les tres cues del qual recorden el perfil de l’Òpera de Sydney. Així i tot, encara hi ha un aspecte més apassionant que aquestes semblances: adonar-se que la imatge del vaixell de Hadid que encapçala aquesta pàgina -actualment en construcció- no és fruit només del desig de l’arquitecta ni és una imatge de ciència-ficció, sinó que respon a una anàlisi de dos dels factors cabdals en el disseny d’una embarcació, “la resistència” i “l’estabilitat”. “Necessites una arquitectura capaç d’absorbir les torsions, i aquest vaixell funciona com un os, com una única unitat”.

No tots els exemples de la mostra són recents, i curiosament els exemples més antics revelen usos i característiques curiosos dels vaixells. Pier Luigi Nervi va construir una petita embarcació amb formigó armat als primers anys 70, i pocs anys després Louis Kahn va crear un auditori flotant per a l’American Symphony. Ralp Erskine va anar més enllà i va rehabilitar una barcassa per instal·lar-hi el despatx. Així, tot el despatx anava a les visites d’obra. Una dels arquitectes icònics de la modernitat també va tenir contacte amb els vaixells: Le Corbusier va rehabilitar una péniche, una de les barcasses característiques del Sena per instal·lar-hi 160 llits per a indigents i un menjador social.

Més continguts de