Cultura 08/01/2015

El Tradicionàrius homenatjarà Ovidi Montllor i l'Harmònica Brava

El festival folk internacional enceta tres mesos d'activitats que comptaran amb més de 60 artistes i grups de diferents països

Ana Maestre
3 min
Tradicionàrius 2015 /CAT

Barcelona'De Gràcia al món'. Aquest és el lema amb què engega motors el Festival Tradicionàrius 2015, que recupera la música tradicional per 28è any consecutiu, i que omplirà Barcelona amb més de 50 propostes de 60 grups i artistes del 9 de gener al 27 de març. Si li donem la volta a la frase, però, no perd el sentit: del món a Gràcia. La seva programació comptarà amb artistes de tot el món, des dels Països Catalans, País Basc o Castella, fins a Noruega, Grècia, Argentina o Colòmbia, entre d'altres.

Novetats del Tradicionàrius 2015

Entre els espectacles destacats hi ha 'Ovidi Popular-20 anys!', un homenatge a Ovidi Montllor en el 20è aniversari de la seva mort, un espectacle en col·laboració amb el festival BarnaSants, basat en la seva obra i servit per algunes de les veus més emblemàtiques del folk dels països catalans, sota la direcció de Pau Figueres i Tóbal Rentero. Una altra novetat és el concert commemoratiu del 35è aniversari del disc 'Lo poder del cant' de l'Harmònica Brava, que tindrà lloc a L'Auditori.

Destaquen, a més, les col·laboracions del Tradicionàrius amb el cicle Born de Cançons (pel concert d'El Pont d'Araclís) i el cicle Hamaques de la Casa Amèrica Catalunya amb dos concerts (Papa Orbe i los Turpiales Sabaneros) i la Nit de la Rumba i Vallenato amb La Troba Kung-Fú i Antonio Rivas.

La presència de grups estrangers al certamen compta amb noms com Toques de Caramulo (un dels grups de música tradicional i ballable en actiu més reconeguts de Portugal); els irlandesos Balkan Alien Sound, els noruegs VRANG o el grec Thanasis Papakonstantinou.

La inauguració, en un cercavila, anirà a càrrec de Kabum i el col·lectiu Guirigall, abans de l'espectacle del grup Coses i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. La cloenda serà un altre cercavila amb les colles de cultura de Gràcia i un concert ball amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i la Cobla Catalana dels Sons Essencials.

Art entre parades

L'estructura de la programació segueix mantenint els seus apartats habituals: Folk als Mercats, que barreja la música entre mig de les parades; Caps de Setmana a les Illes, que aquest any comptarà també amb presència de grups de l'Alguer; Les Vespres dels Dimecres, que cada setmana portarà un artista o banda diferent al bar del Centre Artesa Tradicionàrius i per últim, Tradicionàrius al Territori, que exporta l'art del festival a diverses localitats de Catalunya.

Set anys de col·laboració entre els Mercats de Barcelona i el Tradicionàrius han deixat com a resultat la ja gairebé tradicional ruta de la música folk pels mercats de la Vila de Gràcia. Aquest any, els Mercats de l'Estrella i de la Llibertat seran els encarregats de rebre La Romàntica de Saladar, que tot recuperant el sabor popular valencià de les bandes de poble, donarà el tret de sortida a aquesta vuitena edició el 17 de gener. El Mercat de Lesseps i de l'Abaceria acolliran Xeremiers i glosadors de Mallorca en el marc del Cap de Setmana de les Illes el 30 de gener. Per aquests quatre mercats també passaran altres grups com l'Orquestrina Trama de l'Alt Urgell, les cançons de taverna d'Els Tranquils o el grup La Valoneta.

Els divendres, fins ara dedicats als concerts i el ball, responen a la demanda dels ballarins per tenir àmplies sessions especialitzades i passen a tenir un format de doble concert. Així, s'ha creat les Nits de Ball Folk, quatre sessions monogràfiques que permetran moure's al ritme de la música durant tota la nit.

Reivindicació de la música d'arrel

"Vivim en un moment excel·lent per la presència de grups i actuacions que es fan, i el Tradicionàrius pretén que això es visibilitzi. Que no es doni només en unes dates concretes, sinó que es normalitzi", ha dit Jordi Fàbregas, director del Centre Artesa Tradicionàrius. Des de la seva primera edició ara fa 28 anys, l'objectiu del CAT juntament amb el festival, ha estat el de servir com a eina de difusió de la feina dels músics i els creadors dins el món de la música d'arrel i tradicional. "És un estil que continua vigent", ha defensat Fàbregas.

La mala situació econòmica no ha aconseguit frenar la continuïtat del festival, que aquest any té un pressupost de 150.000 euros, cobert sobretot amb finançament per part de la Generalitat de Catalunya i la Fundació La Caixa, i en menor mesura amb petites aportacions de la SGAE i els mercats, així com la venda d'entrades i el pressupost del propi centre. Tot i així, la difusió d'aquest gènere encara topa amb força traves, com recentment van ser-ho el tancament del programa del Canal 33 'La sonora', o la desaparició en paper de la revista 'Sons', així com la falta de presència de la música d'arrel a ràdio i televisió. "Hem anat una mica endarrere en els últims anys", ha lamentat Fàbregas.

stats