El director que posava el focus en la persona

BarcelonaEl món del cinema està ple de mans dretes. Dos exemples: Martin Scorsese no treballa si no té Emma Tillinger Koskoff a prop, i Frank Marshall és quasi una prolongació de Steven Spielberg. En el cas del cèlebre director polonès Krzysztof Kieslowski, hi ha desenes de persones que s’implicaven al cent per cent en les seves pel·lícules, però el títol de fidel escuder recau en Krzysztof Piesiewicz, que va treballar com a guionista amb el director, mort l’any 1996, en 17 pel·lícules. Advocat de vocació, polític i escriptor, Piesiewicz ha passat per Barcelona per presentar Les empremtes de la memòria, una exposició de fotografies i cartells de Kieslowski a la Filmoteca de Catalunya, que a més farà una retrospectiva de pràcticament tota la seva obra.

Piesiewicz, que parla de Kieslowski com un home empàtic -“li deia que era l’últim cristià de Varsòvia, tot i que no era pas creient”, explicava ahir- amb una filmografia que no jutja, sinó que es fa preguntes posant el focus en les persones. L’històric guionista va conèixer el director quan el primer era un jurista situat a l’oposició del règim comunista, just després que assassinessin la seva mare: “Som persones que vam néixer de les runes de Polònia després de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust, l’última generació de cineastes que ha viscut coses realment transcendentals”, va explicar Piesiewicz, que va criticar la manera com es viu el cinema avui dia, en què els directors “estan més preocupats d’ells i de les catifes vermelles que d’explicar el món; són com Donald Trump però en cinema”.

El duet creatiu format per Kieslowski i Piesiewicz va signar algunes de les pàgines més brillants del cinema polonès, amb pics de molta popularitat quan van estrenar la trilogia dels colors: Blau (1993), Blanc (1994) i Vermell (1994). “Vam fer disset pel·lícules en només vuit anys”, ha explicat Piesiewicz, que ha descrit quina era la manera que tenien de treballar: “Kieslowski feia de tot a més de director, des del càsting al muntatge, passant per transcriure tots els guions que jo li dictava”.

Por de viure a Polònia avui

La mostra del director polonès es podrà veure fins al 9 de setembre de manera gratuïta a la Filmoteca, i inclou una exposició de cartells de les seves pel·lícules, així com diverses fotografies de la seva etapa de joventut, quan era estudiant de cinema a Lodz. Paral·lelament es podran veure una vintena de les seves pel·lícules, entre les quals Blanc, la favorita de Piesiewicz, el seu col·laborador més estret: “El protagonista està inspirat en el meu perruquer de Varsòvia, que sabia tot el que passava a la ciutat”.

Després de la mort de Kieslowski el guionista va treballar per a altres directors, tot i que va sentir que la seva feina es transformava “en una mercaderia” i va lligar-se a la política. Va ser senador en diverses ocasions. Sobre la situació a Polònia, Piesiewicz s’ha mostrat “trist i preocupat” pel que hi passa. Sense referir-se a cap moviment en concret, tot i que és un dels estats europeus en què més força té la ultradreta, ha afirmat que té “por” trenta anys després de la revolució sense revolució: “Algú hauria de fer una pel·lícula sobre el que està succeint, però els directors joves pensen més en ells mateixos que en la gent. El cinema ara és més Las Vegas que Fellini”.