Cinema

¿Trencarà Fincher el malefici de 'Ciutadà Kane' i Netflix als Oscars?

El film de Welles només va guanyar un premi pel guió però 'Mank' és, ara per ara, la gran favorita

No deixa de ser irònic que l'únic Oscar que es va endur Ciutadà Kane dels nou als quals estava nominada el 1942 fos el de millor guió, compartit per Orson Welles i Herman J. Mankiewicz. L'únic reconeixement de l'Acadèmia al genial cineasta va ser precisament per la feina que, a Mank, David Fincher posa en dubte que Welles realitzés. De fet, el director no va anar a la cerimònia a recollir el premi; tampoc Mankiewicz, que al rebre'l setmanes després, a casa seva i davant la premsa, va declarar que si hagués anat a la gala hauria dit que s'alegrava de rebre el premi “tal com s'havia escrit el guió, en absència d'Orson Welles”.

'Mank': El geni ocult de la millor pel·lícula de la història

La història va fer justícia amb Ciutadà Kane fonamentant amb el pas dels anys la seva condició d'obra mestra inqüestionable que encapçala infinitud de llistes de les millors pel·lícules de la història. Però el pròxim 25 d'abril els Oscars podrien rescabalar indirectament el film proclamant com a vencedora dels premis la pel·lícula que relata el seu procés d'escriptura. De fet, en aquest estrany 2020, en què la pandèmia ha foragitat del calendari d'estrenes pel·lícules com el West Side story de Spielberg o el Dune de Villeneuve, dissenyades per competir en la temporada de premis, Mank comença a perfilar-se com la gran favorita dels Oscars.

Un triomf del film acabaria amb la mala ratxa de Fincher, considerat un dels millors directors de la seva generació –si no el millor– però que encara no ha guanyat cap Oscar i només han nominat en un parell d'ocasions (per La xarxa social i El curiós cas de Benjamin Button). Tanmateix, potser l'estatueta que més feliç faria Fincher és la de millor guió per al seu pare, Jack Fincher, que va morir el 2003. Seria, per cert, l'Oscar pòstum atorgat més temps després de la mort del guanyador, deixant de banda els reconeixements retrospectius a represaliats de la llista negra de Hollywood com Dalton Trumbo.

El malefici de Netflix

Un èxit de Mank també podria trencar el malefici als Oscars de Netflix, que el 2019 va fregar el triomf amb la Roma de Cuarón però el 2020 va veure com Paràsits esclafava L'irlandès de Scorsese, que marxava de buit tot i les seves 10 nominacions. La pel·lícula de Fincher, a més, s'ajusta a un dels gèneres que més agraden als acadèmics: les històries sobre ells mateixos, sobre Hollywood i la seva mitologia. Si va funcionar amb The artist, Argo i Birdman, –i de poc va anar amb La La Land–, per què no amb Mank? Potser perquè el film de Fincher no juga a idealitzar un Hollywood que surt retratat com a reaccionari i conservador i trenca la il·lusió de bombolla progressista que els estudis intenten vendre en les últimes dècades.

Mank captura meravellosament el glamur i l'encant d'una època gloriosa del cinema, però també la corrupció, les punyalades i el mercantilisme amoral d'una indústria que mastega i escup els creadors. A més, ¿pot triomfar als Oscars una pel·lícula en què un dels dolents és Louis B. Mayer, cofundador de la Metro-Goldwyn-Mayer? A favor de Mank hi jugaria la magnífica interpretació de Gary Oldman com a Herman J. Mankiewicz, que té la nominació assegurada, així com la banda sonora de Trent Reznor i Atticus Ros –ja van guanyar l'Oscar per La xarxa social– i, possiblement, una Amanda Seyfried que atorga dignitat al paper de Marion Davies, l'estrella del Hollywood clàssic i amant de Hearst.