Fins que la mort els separi

BARCELONA.Reinventar-se o morir és una màxima que escau a la perfecció a la saga REC . Després d'un segon lliurament que reproduïa els esquemes de la primera part sense aportar gaires novetats, Paco Plaza (codirector amb Jaume Balagueró de les dues primeres cintes) dirigeix ara un tercer episodi en què la saga es reinventa de cap a peus.

Primer de tot, Plaza deixa enrere l'edifici de rambla de Catalunya i els personatges dels episodis anteriors i marxa cap a una masia dels afores on se celebra el banquet d'un casament. Després, al cap de mitja hora de pel·lícula, abandona el que constituïa el gran segell de la sèrie: la càmera en mà i el registre de fals documental. "El que va fer que la gent valorés la primera part era que no estigués narrada de manera canònica", explica el director, que ha vist com en els últims anys aquesta manera d'apropar-se al terror s'ha convertit en un estàndard més del gènere. "El més coherent amb l'esperit de tren de la bruixa rock'n'roll de REC era trencar aquesta fórmula, perquè el signe d'identitat de la saga és, en realitat, trencar les regles". Així, quan el càmera amateur de torn crida allò de "La gent té dret a saber què està passant!", un personatge exclama "quina collonoda és aquesta!", li venta una bufa i esclafa la càmera contra el terra. "És com tenir un talp infiltrat que dinamita la pel·lícula des de dins", diu Plaza divertit.

Torna la comèdia

Si en el primer episodi de la saga una seqüència retratava amb esperit berlanguià una comunitat de veïns, que servia de contrapunt humorístic d'una pel·lícula que era pura tensió i destrossava els nervis de l'espectador més bregat en el terror, a [REC]3 Génesis la comèdia agafa més protagonisme des de bon començament, aprofitant que un casament és un territori adobat per a la comèdia. "Però també per al terror", afegeix Plaza. "Una boda és un lloc en què la felicitat està instal·lada per decret, és un moment feliç per definició. Plantejar una infecció zombi enmig d'aquesta arcàdia de felicitat em semblava molt interessant; és el millor lloc possible per desencadenar-hi un infern".

Les principals víctimes d'aquest malson són els nuvis, que interpreten Leticia Dolera i Diego Martín, a qui els morts vivents esguerren, i de quina manera, el dia més feliç de la seva vida. A partir de [REC]3 Génesis , Dolera ingressa per dret propi en la nòmina de les grans heroïnes del cinema de terror: en unes hores passa de ser una dolça núvia a convertir-se en una màquina de matar zombis que lluita amb dents i ungles per retrobar-se amb el seu amor. L'actriu, que es va entrenar durant mesos amb un preparador personal per guanyar massa muscular, celebra que el seu personatge no sigui "la típica noia que fuig i s'amaga dels zombis esperant que arribi el seu príncep blau a rescatar-la". "Les dones són més fortes i més interessants que els homes, que som senzills i previsibles", afirma Plaza. I afegeix: "Una dona sempre és un misteri, no saps mai per on et pot sortir. M'agrada pensar que una núvia a qui li passa això el dia del seu casament pugui muntar un sidral com aquest. Una dona enfadada és perillosa". I això ho diu el marit de Leticia Dolera.