12/09/2015

FiraTàrrega es converteix en una experiència immersiva

3 min
L’espectacle de Vaca 35 porta per títol Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido.

TàrregaTretze autocars van salpar ahir de Tàrrega -ciutat amb 17.000 habitants- cap a la Meridiana per viure la performance més multitudinària del continent. Les arts de carrer sempre han sigut una tradició genuïna catalana, no en va FiraTàrrega celebra la 35a edició. I malgrat que en els últims quatre anys la Diada l’ha contraprogramat amb propostes escènicament suggerents, continua indemne atraient un nombre de programadors rècord -aquest any 870 professionals, en part gràcies a la coincidència amb el seminari europeu d’arts de carrer Fresh Street- i també un públic fidel i festiu.

El temps hi va ajudar: aquí tampoc va ploure. Al matí ja hi havia densitat en carrers i espectacles, però sense aglomeracions. Perquè hi ha muntatges que requereixen certa intimitat. És el cas de The Hole & Corner Travel Agency, una agència que Marga Socias ha obert a Tàrrega i que demostra a vint espectadors que la capital de l’Urgell és un axis mundi, vaja, un punt de connexió entre el cel i la terra. Deu ser aquest flux místic que fa que escrivim noms a l’aire, abracem columnes, ens connectem amb xemeneies i ens deixem portar per una guia d’una comicitat entranyable i amorosa, absolutament delirant. Abans els més matiners ja s’havien tret les lleganyes amb un altre recorregut, el #Relleu de Deriva Mussol. Una fila índia que, com un centpeus, s’arrossega per tota la ciutat amb una condició: que cada 30 segons l’últim de la cua es posi al cap de la cursa i esculli cap on va la serp multicolor. Els paral·lelismes amb el sistema polític o l’ordre establert ja són a voluntat de l’usuari. Però es tracta d’un joc senzill que conté l’esperit de Tàrrega: aquí s’hi ve disposat a jugar. Com al Carnaval, que si no hi vas disfressat no té cap gràcia.

Mèxic, Corea, Tàrrega

FiraTàrrega també és l’espai en què passen coses inesperades com el retrobament d’Oscar Valsecchi, director de la companyia de circ lleidatana Capicua, amb Jongyeou Yoon, programador del festival d’arts de carrer d’Ansan (Corea del Sud). Fa deu anys van estudiar junts en una escola d’arts físiques a Londres i s’han retrobat per sorpresa. L’Oscar estava intentant atreure programadors a les funcions del seu nou espectacle, Entredos, perquè espera que l’hi comprin fora d’Espanya. Yoon és el quart cop que visita la Fira i l’any que ve pretén organitzar residències a Corea amb intèrprets d’aquí: “El que cal és intercanvi artístic”, diu. Hi està d’acord Izan Mohd, programadora malàisia. “Hi ha poca interacció entre l’Àsia i Europa. Per exemple, aquí només hi he vist coreans i japonesos. Quan mireu a fora és a França o a Europa -afirma-. Nosaltres de moment hem vingut per entendre aquest paisatge i veure si hi ha oportunitats per al nostre país, per aprendre, per col·laborar. No venim a comprar o vendre espectacles, només”. El director de FiraTàrrega, Jordi Duran, no hi pot estar més d’acord: “Europa és el principal mercat, i és fàcil d’entendre com funciona. Llatinoamèrica és fàcil. Però hem d’ampliar aliances. Europa necessita oxigen”. Ell l’ha trobat al multitudinari SummerStage de Nova York. La directora que en porta l’àmbit escènic, Monique Martin, s’ha estrenat a la fira i hi ha portat dos ballarins de street dance. Han estat creant amb un tercer ballarí madrileny a Avinyó i mostren el resultat a la fira. L’any que ve dos catalans seran a Nova York. “Hem de buscar oportunitats per connectar els artistes entre ells, fora de les seves comunitats. I aquesta proposta els dóna una immersió de deu dies”, diu Martin.

La connexió transnacional és el que Tàrrega ha impulsat mesclant els mexicans Vaca 35 -després del bon regust que va deixar la seva versió de Les criades de Jean Genet el 2013- amb els catalans TeatroDeCerca en un espectacle gastronòmic que utilitza la festa dels morts mexicana per exhumar penes i pèrdues personals. La gravetat del que evoquen i la frivolitat del menjar i la música troben l’equilibri en alguns moments; en d’altres, es queda en un bonic ritual nostàlgic amb olor de ceba i pebrot. Perquè el públic s’acaba menjant el que s’hi cuina. La caseta on es venen les entrades del festival ja ho avisa: no hi diu taquilles sinó expenedor d’experiències. Benvinguts a Tàrrega Experience.

stats