FiraTàrrega s’eixampla al carrer i mira al món

TàrregaJoan Català necessita conillets d’Índies i sap que a FiraTàrrega en trobarà a cabassos. “Això no és un espectacle”, avisa l’artista als més despistats abans de començar. La foscor domina l’enorme sala de Cal Trepat fins que el públic, com un grup de papallones, s’acosta ràpidament a un petit focus de llum. A 5.102 M/S, el gran protagonista és el ferro. Els intèrprets s’hi barallen, n’imiten els moviments i el transformen en una poètica posada en escena que difumina les fronteres entre art i artesania. Tot i que 5.102 M/S ja ha agafat l’aparença d’espectacle, Català explica que encara hi treballen i que el volen estrenar el 2020. Com que els conillets d’Índies estan predisposats, l’artista també aprofita per ensenyar les primeres passes d’ Idiòfona, una peça de carrer que prepara per l’any vinent.

Més enllà d’exhibir, FiraTàrrega també funciona com un aparell d’impuls a la creació amb projectes com el de Català. “Cal acompanyar aquestes peces i entendre que la fira no és un supermercat, sinó un espai per cuidar muntatges acabats però també d’altres que estan en procés”, afirma el director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran. A l’espera de tenir les xifres definitives, la fira va tancar ahir amb un 96% d’ocupació als espectacles de pagament i més de 4.000 assistents al muntatge inaugural de dijous, La tortue de Gauguin. “Hem aconseguit demostrar que les arts de carrer de qualitat existeixen i que la gent respon”, subratlla el director executiu de FiraTàrrega, Oriol Martí. Aquest any, per primera vegada, la cita ha superat el miler de professionals acreditats provinents de 588 entitats, 60 de les quals eren internacionals. “Ha sigut un autèntic esclat professional. És el que ens interessa: que la fira contribueixi a crear un mercat sostenible per a les companyies”, afegeix Martí.

Triar espai a partir de la creació

Fa anys que FiraTàrrega ha conquerit l’espai públic, però aquest any s’hi ha fet encara més forta. “Comencem a notar que els artistes decideixen l’espai de creació en funció del que volen expressar”, diu Duran, citant com a exemple Painball de Les Impuxibles, que va sorgir arran de l’1-O. En aquesta edició també han arrelat les creacions itinerants, amb joies com Issue de secours i L’envol d’Adhok. A partir d’una poderosa capacitat d’atracció i una gran habilitat per utilitzar l’espai públic, la companyia francesa va teixir dues històries paral·leles sobre l’envelliment i la joventut que van inundar de gent els carrers de Tàrrega. Amb la mateixa força escènica, Adhok també va presentar Le nid, un retrat deliciós i honest sobre el pas de la infantesa a l’edat adulta i totes les pors lligades a aquest moment vital.

Duran i Martí tanquen, amb aquesta edició, les respectives etapes a la direcció de FiraTàrrega. Ho fan amb la satisfacció d’haver aconseguit desplegar el seu projecte i d’haver eixamplat el ventall de propostes amb “una programació diversa i rica que procura atendre tothom”, diu Martí. Ara la direcció de la fira queda pendent de la resolució del concurs públic, però Duran i Martí marxen convençuts que és un bon moment per a les arts escèniques. “És l’hora de les grans oportunitats -destaca Duran-. Cal que no deixem d’insistir per enfortir el teixit artístic a Catalunya”.

Les xifres

de la 38a edició

Són 1.500 persones menys que l’any passat que han assistit als espectacles de pagament. L’ocupació d’aquest any és del 96%.

La primera funció de La tortue de Gauguin de la companyia Lucamoros dijous al vespre va omplir a vessar el Parc de Sant Eloi.

La fira ha superat per primera vegada la barrera del miler de professionals acreditats provinents de 588 entitats i 37 països.