Cultura 12/05/2018

Fito & Fitipaldis, dues dècades de rock sense data de caducitat

Aquest dissabte repeteix al Palau Sant Jordi davant de més de 17.000 persones

Olga àbalos
2 min
Fito Cabrales ahir al Palau Sant Jordi

BarcelonaHan passat vint anys des que el cantant i guitarrista Adolfo Fito Cabrales (Bilbao, 1966) va fundar Fito & Fitipaldis per explorar terrenys musicals lluny de les guitarres agrestes pels quals transitava com a líder dels Platero y Tú, banda insígnia del rock urbà en castellà dels anys noranta. Dues dècades més tard, Cabrales disfruta d'una tirada popular infal·lible que li permet omplir dos Palau Sant Jordi seguits amb l'excusa de celebrar el camí recorregut amb una gira que passarà per vint ciutats. Divendres va aconseguir reunir 12.000 espectadors –aquest dissabte repeteix davant de més de 17.000 persones amb les entrades exhaurides–, que van xalar amb una actuació somiada per qualsevol fan: un repertori de grans èxits i amb alguns convidats sorpresa.

Potser un dels secrets de la popularitat de Fito & Fitipaldis és la transparència de la seva proposta musical: rock de tall clàssic amb la dosi justa de duresa, mitjos temps estimulants i ballables i lletres pròximes farcides d'ocurrències lingüístiques amb ganxo. Una fórmula a mig camí entre JJ Cale i Dire Straits que sembla no exhaurir-se, tot i la seva essència cada vegada més anacrònica. Però en directe aquest aparent estancament es transforma en un so robust i incontestable que permet a la banda convèncer els indecisos i imposar una trepidant velocitat de creuer des del primer segon, en què els girs de guió no semblen necessaris. Així, sense deixar espai a l'especulació, Cabrales i companyia van interpretar fins a una vintena de temes dels seus sis discos d'estudi, entre els quals alguns de tan emblemàtics com 'Siempre estoy soñando', 'Un buen castigo', 'Por la boca vive el pez', 'Rojillas las orejas', 'Lo que sobra de mí', 'Garabatos', 'Entre la espada y la pared' i 'Antes de que cuente diez'. Només van desconnectar el pilot automàtic quan van donar pas als convidats de la nit. El duo de folk de Burgos Fetén Fetén –que també van exercir de teloners– van aportar el violí i l'acordió a la peça de rock cabareter 'Me quedo aquí' (de l'últim disc dels burgalesos 'Cantables'); Amparanoia, exuberància vocal i tocs 'mariachis' a 'Whisky barato'; i Dani Carbonell de Macaco, frescor a 'Viene y va'. Finalment no es va poder comptar amb la participació prevista de Muchachito. "Se nos ha perdido", va fer broma Cabrales.

'Entre dos mares' –versió de 'Platero y Tú' recuperada per a la recent antologia 'Fitografia' (2017)–, i 'Acabo de llegar' van tancar un concert de dues hores que, tot i que no va aportar cap novetat musical, va servir perquè la banda agafi aire abans de tornar-se a centrar en la composició d'un pròxim treball encara sense data marcada en el calendari.

stats