HOLOCAUST

Florent Brayard: “Hitler i Himmler van fer públic el genocidi per fer tothom culpable del crim”

Entrevista a l'historiador francès, autor del llibre ‘Auschwitz: Investigación sobre un complot nazi’

Florent Brayard ha dedicat més de vint anys a investigar l’extermini dels jueus. Reconeix que no és fàcil visitar una vegada i una altra un lloc tan fosc i tan terrible, però persisteix. Professor de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i director d’investigació al Centre de Recherches Historiques de França, s’ha endinsat en els diaris i els documents dels genocides i ha arribat a una conclusió controvertida: l’assassinat de sis milions de jueus es va fer per etapes, distingint entre jueus de l’est i de l’oest, i amb secretisme. Des dels judicis de Nuremberg, la historiografia sempre ha defensat que la “solució final” era coneguda per tot l’estat nazi. A Auschwitz: Investigación sobre un complot nazi (Arpa), Brayard diu que només ho sabien Hitler i Himmler. La resta, fins i tot Goebbels, no en van ser conscients fins a l’octubre del 1943.

Vostè porta mitja vida estudiant l’Holocaust. Al llibre reivindica la necessitat d’estudiar amb més cura les fonts dels botxins, d’entrar en la seva ment.

L’Holocaust és un dels temes més estudiats els últims trenta anys, però continuen apareixent nous documents. La història no s’escriu per sempre, sinó que constantment es reescriu. Les preguntes canvien. ¿És possible entendre completament els executors? Sense prejudicis és possible anar molt al fons de la seva ment. Sobretot si tenim l’oportunitat de tenir fonts tan importants com el diari de Goebbels, que va començar a escriure als 23 anys i va continuar fent-ho fins poques hores abans de suïcidar-se. Són unes 30.000 pàgines que permeten entreveure alguns aspectes sobre els quals no s’havia pensat abans. Per exemple, distingeix entre els jueus de l’est i els jueus alemanys. I el que sorprèn és que quan parla dels jueus de l’est no té cap dubte que són assassinats. Però quan parla de jueus alemanys és diferent: els situa a la presó o als camps, però no els imagina assassinats de manera immediata.

Però sí que sap que moriran. Simplement, ho faran més lentament.

Absolutament. El que tracto de demostrar és que hi va haver un període de temps en què Hitler i Himmler van amagar l’objectiu real de la deportació, l’assassinat immediat, a la resta de líders nazis. Hi ha un moment al diari que Goebbels parla d’un soldat alemany assassinat a París per un resistent francès. Diu que si envien els jueus a l’est, allà no els podran fer mal, almenys de moment. És important perquè és coherent amb la idea que ell imagina que la deportació no va seguida immediatament per l’eliminació. Dos anys més tard, diu que els jueus no podran fer mal perquè estan tots morts.

Com és possible que els líders nazis, tret de Hitler i Himmler, no sabessin què passava a l’est? No era una operació senzilla, matar milions de persones.

Era fàcil amagar que els jueus deportats eren assassinats. Tots sabien com funcionava la deportació, volien veure’ls desaparèixer d’Alemanya. El que passava a l’est no els importava. Si algú volia saber què passava amb els jueus deportats havia de preguntar a l’RSHA (l’oficina central de seguretat del Tercer Reich que va crear Himmler). I la resposta sempre era la mateixa: havien estat deportats a l’est i amb la guerra no es podien localitzar, però estaven bé. Probablement moltes persones a l’est sabien quin era el destí final dels jueus deportats. A Riga, el maig del 1942 van matar tot un comboi. Però la informació no sortia dels aparells de seguretat. I l’extermini es va fer molt ràpid, no hi va haver temps perquè circulés la informació.

Per què Hitler fa aquesta diferència entre jueus alemanys i jueus de l’est? I per què no ho va voler dir fins l’octubre del 1943?

Els jueus de l’est eren vistos de manera molt diferent. La imatge, després d’anys de propaganda, era que eren molt religiosos i molt pobres, totalment oposats als alemanys. És una mentalitat molt colonialista. Se sabia que eren assassinats i no hi va haver protestes. Però els jueus alemanys eren els veïns i temien les reaccions negatives. Entre el 1939 i el 1941 hi va haver l’operació Tiergarten 4 (T-4), un programa per exterminar discapacitats físics i mentals. Van ser assassinades 70.000 persones, i això es va saber. L’Església catòlica va protestar. Temien protestes.

Però l’octubre del 1943 ho van fer públic i no hi va haver protestes.

Ho van fer públic perquè ja estava fet i, per tant, ningú podia impedir-ho. El 95% dels jueus ja havien estat assassinats. A més, fer públic el genocidi era la manera que tothom fos culpable del crim. De dir que ja no es podia tornar enrere, que si guanyaven la guerra tot aniria bé, però que si la perdien seria terrible per a tothom. El missatge era que s’havia de guanyar la guerra fos quin fos el cost.

¿I això explica per què no hi va haver cap reacció negativa?

Quan llegeixes el discurs del 6 d’octubre del 1943 que Himmler va fer a Poznan tens la impressió que no es tornarà a parlar de la solució final. Però un mes després ho fan.

Per què?

Imagino que com que no hi va haver reaccions negatives van voler fer el cercle de responsables més gran.

¿No saber que eren assassinats de manera immediata els fa menys responsables de l’Holocaust?

No, perquè sabien que l’objectiu era l’extinció de tots els jueus d’Europa. No és que no sabessin que moririen sinó que pensaven que no ho farien immediatament.

Després que es conegués el genocidi nazi, ens vam autoconvèncer que Europa estava vacunada contra l’antisemitisme. Però hi ha un retorn de l’antisemitisme i del racisme. Què ha fallat?

No puc respondre com a expert sinó com a ciutadà, i tinc la mateixa por que tu. Ningú ha detectat on és l’error. I si no ho sabem tampoc podem saber com actuar.

Potser perquè parlem molt de les víctimes però no dels responsables. És complicat assumir que els responsables eren persones corrents.

Almenys podem dir, amb aquest llibre, que es pot formar part d’un complot d’assassinat sense ser-ne informat. Per això hem de vigilar molt què fan els polítics i recordar que els assassinats no haurien estat possibles sense anys de propaganda de l’odi contra els jueus.

Més continguts de