Folklore, romanticisme i primitivisme a Terrassa

BarcelonaDesprés de l’estrena de La consagració de la primavera, el 1913, que va causar tot un escàndol en aquell París de principis de segle XX, Serguei Diaghilev, Stravinsky i Nijinski van anar al Bois de Boulogne a passejar en calessa. Eren les dues de la matinada i Diaghilev es va posar a recitar Puixkin en rus. Era un mantra, una oració. Tanmateix, el camí que els havia dut a aquest trencament estètic del qual es refeien aquell vespre havia començat abans, el 1910, amb L’ocell de foc, representat durant la segona temporada dels Ballets Russos a la capital francesa, i havia tingut continuïtat amb Petruixka, el 1911.

Les tres obres –L’ocell de foc, Petruixka i La consagració de la primavera– s’inclouen en el període primitivista d'Igor Stravinsky, i exhalen una força fora mida. Potser per això, L’ocell de foc és una de les partitures més programades per les orquestres simfòniques. En canvi, és més rar poder veure aquest ballet en directe i sencer. Ara la temporada BBVA de dansa al Centre Cultural Terrassa ofereix l’oportunitat de la mà del Teatre Estatal Acadèmic d’Òpera i Ballet de Geòrgia-Tbilissi, considerat la quarta formació de dansa de l’ex-URSS. Dirigida des del 2004 per una ballarina extraordinària com és Nina Ananiashvili, la companyia torna per segon cop a la ciutat vallesana i ofereix dissabte 21 i dilluns 23 de desembre un doble programa ben variat, tot un viatge pel folklore espanyol vist des de Rússia, romanticisme pur i dur i també primitivisme de principis del segle XX.

Lope de Vega en puntes

La primera nit els georgians interpretaran el ballet Fuenteovejuna-Laurencia, un ballet de Vakhtang Chabukiani sobre l’obra homònima de Lope de Vega amb música d'A. Krein que es va estrenar el 1939 a Leningrad. Chabukiani, que era georgià, va ser un coreògraf que va donar protagonisme als papers masculins, i molts dels grans solos per a ballarins, com El Corsari o Diana i Acteon, són seus. “És una llàstima que aquest ballet, Fuenteovejuna-Laurencia, que durant un temps va ser tan popular a l’època soviètica, caigués després en l’oblit. Avui ens trobem que molta gent no el coneix”, diu Ananiashvili. La directora artística n’ha fet una versió més “curta i dinàmica” per al públic actual, però que no ha perdut ni un bri de vivor. Es tracta d’una revisió que respecta el llenguatge clàssic de base, així com les danses folklòriques que li donen vida, les castanyoles i les jotes.

Canvi de registre en el segon dels programes, que proposa un homenatge a Fokine. D’una banda hi ha la Chopiniana (1909), també coneguda com Les sílfides, i el ja esmentat Ocell de foc. “La Chopiniana és una peça màgica que requereix una gran coordinació del cos de ball –apunta l’exballarina–. Obres com aquestes, en un món tan mecànic, són molt necessàries perquè expressen emocions humanes”.

El Teatre Estatal Acadèmic d’Òpera i Ballet de Geòrgia-Tbilissi va ser fundat el 1851. Actualment està de gira per territori espanyol amb un estol de seixanta ballarins. De tornada al gener estrenaran una producció d’El trencanous versionada per Ananiashvili ambientada al segle XX a Tbilissi. També tenen prevista una gira pel Canadà amb Romeu i Julieta l’any vinent.