Publicitat
Publicitat

OBITUARI

França plora el seu ídol més incombustible

El cantant Johnny Hallyday, conegut com l’Elvis francès, mor amb 74 anys víctima d’un càncer de pulmó

La policia francesa es va desplegar ahir de matinada a la localitat de Marnes-la-Coquette, a l’oest de París: s’acabava d’apagar la llegenda de Johnny Hallyday (1943-2017) i calia protegir la intimitat de la família abans que comencessin a arribar els seguidors i els periodistes. L’empremta de Hallyday, que era conegut com l’Elvis francès perquè va decidir fer-se cantant amb el tema Loving you, va ser profunda: el seu llegat, bastit al llarg de gairebé 60 anys de trajectòria, inclou un centenar discos, amb prop d’un miler de cançons, que van tenir unes vendes de més de 100 milions de còpies. El seu públic, de quatre generacions diferents, va quedar seduït per temes com Retiens la nuit, Le pénitencier -l’adaptació francesa de The house of the rising sun, de The Animals; Noir c’est noir, una versió de Black is black, de Los Bravos; Que je t’aime, Ma gueule, Quelque chose de Tennessee i Requiem pour un fou. La seva carrera també es va desenvolupar en el terreny del cinema: Hallyday va participar en vuit pel·lícules, de directors com Jean-Luc Godard ( Detective ), Costa-Gavras ( Consell de família ) i Patrice Leconte ( El hombre del tren ).

L’entrada de Johnny Hallyday en el panorama musical francès, conservador i dominat per la chanson, va ser revolucionària, amb la introducció del rock amb versions d’Elvis Presley i altres músics com Gene Vincent i Eddie Cochrane. Curiosament, a França el percentatge de música en anglès que es pot posar a la ràdio està limitat. Al llarg dels anys, Hallyday s’havia convertit en un més de la família, i el públic l’aclamava simplement pel nom, Johnny. Només va actuar una vegada a Barcelona, el març de l’any passat. “Vestit de negre, amb el posat d’estrella del rock que no ha abandonat mai i amb una prudent sobrietat en els gestos”, va dir d’ell Xavier Cervantes a la crònica del recital. Entre els assistents hi havia Loquillo, amb qui va fer un duet l’any 2008, amb Cruzando el paraíso.

Una vida viscuda al màxim

Johny Hallyday -el seu nom real era Jean-Philippe Smet- va morir dilluns a la nit al seu domicili víctima d’un càncer de pulmó, després de passar sis dies ingressat en una clínica. Fa vuit anys havia patit un càncer de colon i ell mateix va fer públic al març la seva recaiguda. Tot i que la seva salut també patia els estralls de l’alcohol, el tabac i la cocaïna, aquest estiu encara seguia en actiu i treballava en un nou disc. “Va plantar cara a aquesta malaltia que el corroïa des de feia mesos fins a l’últim moment, i ens va donar una lliçó de vida extraordinària”, diu el comunicat oficial amb què la vídua, Laeticia, va fer pública la notícia, abans de recordar que Hallyday s’havia lliurat “a l’escena, al seu públic, als que l’adoren i l’estimen”. El president Macron va rebre la notícia de la mort de Hallyday de matinada: “Es va incrustar en la vida dels francesos a través de les generacions”, va dir, i també va recordar el lirisme “cru i sensible” de les seves interpretacions. “Va introduir una part d’Amèrica al nostre panteó nacional”, va subratllar el president, que també va anunciar que pròximament se li retrà un gran homenatge organitzat amb la col·laboració de la família. Fins i tot el públic li va perdonar el seu polèmic suport a Sarkozy i que fixés la seva residència a Suïssa i als Estats Units per pagar menys impostos. La seva popularitat es va estendre al terreny sentimental: es va casar amb la cantant Sylvie Vartan l’any 1965 i van ser la parella de moda fins al 1980, i l’estima del públic va assumir les seves caigudes a l’infern, els seus cinc matrimonis i les seves molt evidents operacions de cirurgia estètica. Le Monde el va batejar com a Johnny Imperator .

Un gran èxit tardà

La música nord-americana va entrar en la vida de Johnny Hallyday durant els anys que va viure a Londres amb una cosina i el seu company, el ballarí nord-americà Lee Halliday. En va agafar el cognom perquè el considerava el seu pare, després que el seu progenitor real, un actor belga, l’abandonés i que la seva mare, que treballava en una formatgeria, no se’n pogués fer càrrec.

Després de l’impacte que li va produir la figura d’Elvis Presley i de tocar en locals nocturns, va enregistrar el primer senzill amb 16 anys: T’aimer follement. El primer disc va arribar l’any següent -titulat Hello, Johnny, l’any 1960-, i el seu primer gran èxit no es va fer esperar: el 1961 va aconseguir el disc d’or amb Viens danser le twist, la versió francesa de Let’s twist again. També va triomfar amb un dels seus últims treballs: Jamais Seul, publicat el 2011, va vendre 100.000 còpies durant la primera setmana, aliè al fet que els més joves el poguessin considerar una vella glòria.

Els llibres que ens fan grans

Etiquetes

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT