Cultura 16/03/2016

Francisco Ibáñez, 80 anys de rialles

El dibuixant, en plena forma, prepara dos àlbums nous de ‘Mortadel·lo i Filemó’

X.s.
2 min
Francisco Ibáñez bufant les espelmes del pastís que commemora el seu 80è aniversari ahir a l’Hotel Casa Fuster de Barcelona.

BarcelonaQuan Ediciones B va comunicar a Francisco Ibáñez que la presentació de la integral de 13, Rue del Percebe es faria el dia del seu 80è aniversari, ¿el dibuixant es va ensumar que l’editorial li preparava una petita festa sorpresa? El parany respon, probablement, a la timidesa d’Ibáñez, un autor al·lèrgic al protagonisme que, tot i haver venut més de 30 milions d’exemplars -només en la seva etapa d’Ediciones B, que arrenca el 1998-, continua treballant “al ritme de fa vint i trenta anys”. La seva dona, la Reme, ho confirma resignada.

La Reme i Ibáñez es van conèixer el 1961, quan ell creava 13, Rue del Percebe. “Ser dibuixant de còmics no estava gaire ben vist aleshores -diu ella-. El seu pare sempre li retreia que hagués deixat la feina del banc per dibuixar tebeos”. “Tampoc és que hi treballés gaire, al banc, sempre estava fent dibuixets d’amagat -diu Ibáñez-. Ara el banc no hi és, hi han posat una d’aquelles botigues de la poma”. Es refereix a l’antic edifici Banesto de plaça Catalunya, que ara ocupa una Apple Store.

El dibuixant no té un buit al calendari del 2016. Al maig serà objecte d’una gran retrospectiva al Saló del Còmic que inclourà prop de 120 originals, al juliol sortirà un àlbum de Mortadel·lo i Filemó amb el leitmotiv de les Olimpíades de Rio i a l’octubre un altre encara sense tema tancat. Amb el seu somriure entremaliat i parlar atabalat, Ibáñez confessa que està una mica cansat del tema polític dels seus dos àlbums anteriors, El tresorer i Eleccions! “No vull que el Mortadel·lo sigui només un còmic de crítica social, m’agrada que tothom en pugui gaudir”, diu. Al dibuixant li consta, tanmateix, que molts polítics són fans de la seva obra. “Em sembla que a Felipe González li agradava molt i li feia gràcia sortir-hi. L’únic polític a qui no li agradava Mortadel·lo era aquell baixet i amb bigoti”, deixa anar.

Tallar la pròpia vida

Ibáñez rememora el passat sense nostàlgia. Si ho pot evitar, no diu Bruguera, sinó “l’antic gegant editorial”. És conscient d’haver arribat molt lluny. “Quan vaig crear el Mortadel·lo pensava que duraria un parell d’anys”, diu. Sí que enyora els quioscos plens de còmics de fa unes dècades i creu, com el seu vell amic Raf, que avui dia “el còmic està mort”. Tampoc té fe que algun dia es faci realitat el Museu del Còmic. L’únic que vol, assegura, és continuar fent feliç la gent amb els seus còmics. Potser per això li costa tant tallar el pastís amb forma d’àlbum de 13, Rue del Percebe : “No ho puc fer. Són les meves pàgines, és com tallar part de la meva vida”.

stats