Fred Vargas: quan la novel·la negra és història
Barcelona“Ja hi ha nova novel·la de Fred Vargas”. La notícia s’expandeix entre els molts seguidors de l’escriptora abans que en surti cap ressenya a la premsa. I és inútil pretendre que es podran esperar a les vacances per gaudir-ne. La temptació és massa gran. Ara, possiblement, amb el premi Princesa d’Astúries de les lletres 2018 que es va anunciar ahir mateix, les novel·les de Fred Vargas seduiran una nova legió de lectors.
Estaran de sort. Aquest any l’escriptora té novel·la nova - Quan surt la reclusa, com sempre a l’editorial Ara Llibres i Siruela-, i hi ha coincidència en el fet que es tracta d’una de les seves millors històries. No es poden fer espòilers en una trama d’intriga, però diguem d’entrada que algunes de les imatges que recrea, sorgides del profund coneixement de la història que té l’escriptora, queden gravades a la memòria i són una de les millors metàfores del rerefons que justifica el #MeToo.
La història, a més de l’humor i una intriga perfectament travada, és sempre present en la seva obra, perquè Frédérique Audoin-Rouzeau (París, 1957) és arqueozoòloga i medievalista, cosa que li permet introduir trames i personatges originals i inèdits en la novel·la negra. El cognom artístic Vargas el va “robar” del personatge María Vargas que interpreta Ava Gardner a La comtessa descalça, i abans d’ella ja l’havia fet servir la seva germana bessona, coneguda com a Jo Vargas. Poc amant de les entrevistes i els actes socials, ha explicat que va començar a escriure novel·la negra per sortir a estones del món superespecialitzat i una mica monòton de l’arqueologia científica. És una feina, però, que l’apassiona.
El jurat del premi, presidit per Darío Villanueva i que ha seleccionat Vargas entre 35 candidatures, considera que l’autora “entén la societat com un ecosistema misteriós i complex” i remarca l’originalitat, la ironia i “la profunda càrrega cultural” d’una obra que considera que manté sempre un ritme “que recorda la musicalitat característica de la bona prosa en francès”. De fet, és la primera vegada que el guardó, dotat amb 50.000 euros, recau en la literatura francesa, i això, amb la circumstància afegida que és només la setena dona guardonada en 37 anys d’història del premi, ha influït en la decisió.
Les dues principals sèries de Vargas són les nou novel·les que tenen com a protagonistes el comissari Jean-Baptiste Adamsberg i les tres dels anomenats “tres evangelistes” -tres amics historiadors, de diferents períodes, que es diuen Mathias, Lucien i Marc; d’aquí el sobrenom-, encara que els diversos protagonistes fan cameos d’una sèrie a l’altra i, de fet, a la seva última novel·la, Quan surt la reclusa, protagonitzada per l’extravagant comissari Adamsberg, hi apareix també el prehistoriador Mathias. Cada novel·la es pot llegir de manera independent, però en cadascuna -des de Temps de gel, on reviu la Revolució Francesa, fins a Un lloc incert, que comença amb el misteri de 25 sabates amb els seus corresponents peus tallats- hi ha nova informació sobre els personatges, cosa que fa entrar les ganes de saber-ne cada cop més.
