ARTS ESCÈNIQUES

La Fura recupera ‘Manes’ per celebrar la quarantena

La companyia reviu l'espectacle al Museu Marítim de Barcelona dins del Festival Grec

La Fura dels Baus començarà a celebrar els 40 anys de la seva fundació al Festival Grec recuperant un dels seus espectacles de llenguatge furero més pur, Manes, del 17 al 21 de juliol al Museu Marítim de Barcelona. Serà una “recreació”, precisa el director Pera Tantiñá, perquè malgrat que les accions i tots els ingredients seran els originals, els intèrprets són tan joves que no van poder veure l’espectacle el 1996. Manes indaga sobre els instints animals que uneixen tots els humans: la vida, la mort, el menjar i el sexe. “És un espectacle cent per cent visceral, de sensacions, on poden passar quatre accions a la vegada i tu has d’escollir qui segueixes”, diu el director.

“Era un homenatge al llenguatge de La Fura”, recorda Tantiñá, per això és perfecte per celebrar l’aniversari. Efectivament, l’obra té els tres ingredients que defineixen el llenguatge furero i que probablement caldrà explicar a les generacions més joves: “Abaixem els espectacles al nivell de l’espectador; més que de participar, donem al públic la possibilitat d’escollir el seu punt de vista, i fem obres sense text, sense una solució narrativa de les històries”, resumeix Tantiñá, que es queixa que les mesures de seguretat actuals han anat limitant les possibilitats de fer aquest tipus d’espectacles. I sí, els joves podran gravar stories d’Instagram mentre vegin la funció. Tantiñá lamenta que La Fura no es pugui veure més sovint a Barcelona (l’última estrena furera va ser M.U.R.S. al Grec 2014), tot i que també hi treu ferro. A partir d’ara l’òpera sembla garantida amb Àlex Ollé com a assessor del Liceu.

Abans i després del Jocs Olímpics

És gairebé impossible que els sis directors de La Fura es reuneixin. Les agendes han obligat a posposar la festa del 40è aniversari fins al novembre. A l’octubre trauran un llibre de la història de la companyia i ara aprofiten el Grec per fer una exposició de fotografies a la mateixa Sala Gran on actuaran als vespres. Quan se’ls demana la clau del seu èxit, Tantiñá ho té clar: “L’elixir de La Fura és la tolerància. Hi ha un abans i un després dels Jocs Olímpics. La companyia s’obre al món i tenim un moment de crisi furera. Però vam entendre que era important que cadascú pogués fer el que li sortia de dins. Som sis directors, amb sis sensibilitats, i hem sabut conviure sense que hi hagi un sol líder i una sola imatge. I tots estem molt actius”, diu. Efectivament, cada director (Miki Espuma, Pep Gatell, Jürgen Müller, Àlex Ollé, Carlus Padrissa i Pera Tantiñá) ha desenvolupat la seva línia, des de les grans produccions operístiques d’Ollé a la Fundació Èpica de Gatell. “Vam acordar que furero seria qualsevol cosa que fes un furero. Seguir una sola línia hauria suposat morir-se”.

Més continguts de