Gala i Dalí, molt més que una història d’amor fotografiada

Una exposició a Púbol repassa les diferents facetes de la parella

“Aquesta exposició trenca amb la visió esbiaixada que li atribueix a ella el rol de musa passiva i a ell el paper d’artista”, ressalta una de les comissàries de Gala/Dalí: imatge i mirall, Rosa Maria Maurell, davant la seixantena de fotografies -cinc de les quals inèdites- que formen part de la nova exposició temporal que es podrà veure al castell de Púbol fins al gener del 2020. La mostra repassa les seves vides a través d’instantànies que il·lustren com la seva relació personal i creativa “és molt més complexa i rica en matisos del que la historiografia n’ha explicat”.

L’exposició, dividida en cinc seccions, comença amb imatges de les seves respectives infanteses, abans que es coneguessin, i n’exposa els paral·lelismes. Per exemple, surt Gala de petita amb un peluix a les mans, i, al costat, una fotografia de Dalí i la seva germana Anna Maria amb un osset que, més tard i juntament amb Federico García Lorca, batejarien com a Osito Marquina.

El collage Je ne vois pas la [femme] cachée dans la foret, que es va publicar el 1929 a La Révolution surréaliste, dona pas al següent apartat, titulat Ball oníric, que il·lustra com la trajectòria del geni avança cap al surrealisme i on la fotografia ocupa un lloc singular en el moviment. En aquesta obra surten fotografies de carnet de Dalí i altres artistes amb els ulls tancats i, malgrat que no va sortir publicada, Gala també té una fotografia de carnet amb els ulls clucs igual que la resta. “Això demostra que Gala es considerava part del grup”, apunta Maurell.

Dalí i Gala es van conèixer l’estiu del 1929, durant una visita que ella va fer a Cadaqués amb Paul Éluard, amb qui llavors estava casada. “Va ser una trobada que va marcar un abans i un després a les seves vides”, subratlla la comissària. “A partir d’aquest moment, ella trenca el mirall de les aparences al qual Dalí-Narcís, enamorat de si mateix, havia estat condemnat. I, en endavant, Dalí s’emmiralla en Gala, s’hi reconeix i viceversa, i mantenen una relació especular, narcisista”, apunta la també comissària Bea Crespo.

Una de les fotografies inèdites que es podran veure per primera vegada és de Gala, a Suïssa, on apareix asseguda amb el cap mirant avall i recolzat en una cama doblegada. “Creiem que Dalí la va utilitzar en el quadre Metamorfosi de Narcís, de 1937, perquè la fotografia estava ratllada. I ell utilitzava les imatges com a mètode de treball; de vegades les calcava o ratllava per fer-les servir als quadres. I la silueta de l’oli i la de la imatge són molt semblants”, assenyala Maurell.

Al llarg de la seva vida, Gala també va adoptar el paper d’artista, com demostren diverses instantànies en què Dalí i ella s’intercanvien els rols: en unes es veu Dalí pintant, i en d’altres és Gala qui agafa el pinzell. O, en una altra fotografia fins ara inèdita, es veu Gala disfressada amb el vestit de Rei Sol que també va utilitzar el geni empordanès, tal com també es pot veure a l’exposició.

Descobrir-se a la càmera

Completen la mostra Imatge i mirall un conjunt d’autoretrats que es van fer mútuament -de vegades en el mateix espai i amb la mateixa composició- i algunes fotografies sobreimpressionades de la parella que primer van realitzar per atzar, però que més tard provocaven “per formar un tercer personatge que els inclou i els transcendeix a tots dos”, segons explica Maurell, que posa d’exemple dues de les imatges que s’hi exposen: la sobreimpressió que es van fer tots dos a Portlligat el 1930 i la que va signar Henri Manuel el 1935-1937. “La parella jugava, es representava i es descobria a través de la càmera”, diu la comissària.

En total, l’exposició aplega seixanta fotografies que provenen majoritàriament del fons de 17.000 imatges de la Fundació Gala-Dalí, i que posen en evidència que Gala va ser molt més que una simple musa per a Dalí.

Més continguts de