CLÀSSICA
Cultura 15/02/2012

Gardiner sorprèn amb la força coral de Schumann

Javier Pérez Senz
1 min

Cada vegada que actua el Cor Monteverdi, fundat i dirigit per John Eliot Gardiner, provoca admiració i sana enveja. No es tracta només de qualitat en les veus, d'afinació i empastament, de rigor i sentit de l'estil: el que sorprèn és la transparència i puresa vocal. Acompanyats per la formidable Mahler Chamber Orchestra, van cantar tres obres de Robert Schumann poc programades: l'exquisida Cançó nocturna , el Rèquiem per a Mignon i la música incidental escrita per al poema dramàtic Manfred , de Lord Byron.

El concert va ser sensacional a la primera part. L'austeritat i l'elegància de Gardiner van permetre sentir detalls d'una puresa sorprenent. Després va venir la gran sorpresa: una trepidant interpretació de la Simfonia núm. 4 amb la instrumentació del 1841, més lleugera, amb els violins i les violes tocant drets, de manera que es van obtenir formidables textures i un equilibri que ensorra l'etiqueta d'orquestrador inexpert. El públic va aplaudir d'allò més. Però a Manfred no es va assolir el mateix èxit. Ni aquí trobareu el millor Schumann, ni és fàcil entrar-hi amb tants monòlegs i escenes narrades en alemany per un actor, en aquesta ocasió Gert Voss. L'amplificació no va ser òptima, i el subtitulat -o la traducció al català al programa de mà- va compensar l'aridesa d'una proposta que hauria guanyat molts punts amb una opció més accessible i sensata per a un públic que en general no sap alemany: traduir els textos i confiar la narració a un bon actor català.

stats