26/02/2016

Catalunya tornarà a l’Aragó 53 de les 97 peces del monestir de Sixena

2 min
Les pintures del monestir de Sixena que són al MNAC tenen una sala específica, mentre que les peces són a les reserves.

BarcelonaEl conseller de Cultura, Santi Vila, ha fet un gir de 180 graus en l’estratègia de la Generalitat sobre el cas del monestir de Sixena. Si fins ara s’havia defensat als jutjats la legitimitat dels museus catalans de conservar i exposar els béns i pintures procedents del monestir aragonès -responent a dues demandes presentades a instàncies del govern aragonès, que el 2015 va canviar de color, de PP a PSOE-, ara la Generalitat confia que l’acord polític desactivi la via judicial i acabi amb el desenllaç desitjat: que les pintures murals romàniques no surtin del MNAC.

De moment, però, la Generalitat ja ha fet la primera concessió. Ahir el conseller de Cultura, Santi Vila, es va comprometre davant la seva homòloga aragonesa, Mayte Pérez, a retornar en els pròxims dies les 53 peces -del total de 97 que provenen de Sixena- que des dels anys 60 estaven dipositades al MNAC, que va acabar comprant-les a les monges entre el 1983 i el 1994. Les altres 44 peces que no entren en l’acord són les que són al Museu Diocesà de Lleida, segons Vila, per “objeccions administratives i de tipus legal” que implicarien l’acord amb altres institucions. Un dels impediments és que es tracta de peces protegides i, per tant, si surten del territori català s’infringiria la llei de patrimoni. De tota manera, les del MNAC també ho són pel fet que el museu és Bé d’Interès Nacional des del 1962. Per això el consorci del museu és qui haurà de ratificar l’acord.

El retorn de les peces era previsible, perquè ho dicta una sentència del jutjat de primera instància d’Osca. El més sorprenent és que no s’hagi esperat l’obligació judicial i tornin a Sixena -o allà on dictamini el govern aragonès- com a dipòsit del MNAC, de manera que les monges no hauran d’abonar el que n’havien cobrat. El gest de la Generalitat s’ha d’interpretar en clau estratègica. Ho apuntaven ahir des del MNAC: “Ens sembla bé que s’obrin vies de negociació si es té una estratègia global, que mira més enllà dels objectes”. Perquè, en realitat, les 53 peces per si soles no tenen valor artístic i ho demostra el fet que mai s’han exposat al museu. El que té interès són les pintures, un comodat que als anys 60 les monges van signar a favor del MNAC.

L’acord d’ahir preveu la creació d’una taula de treball per resoldre, cas per cas, altres fronts oberts, uns conflictes patrimonials “que no s’haurien d’haver judicialitzat mai”, en opinió de les dues parts. Fins i tot es planteja crear “un instrument comú que desenvolupi fórmules d’ús compartit del patrimoni”. Tot i així, els dos litigis de Sixena segueixen el seu curs judicial; caldrà veure si s’avorten o es converteixen en la taula de salvació.

stats