Gertrudis: “La gent ve als nostres concerts per saltar, ballar i cridar el que li ve de gust”

BarcelonaPer a Gertrudis, cor de la rumba mestissa des de fa vint anys, cada disc sorgeix d’un objectiu a complir. “En aquest cas volíem cançons ben fetes, que ja hi eren en discos anteriors, però, a més a més, que hi hagués un so que les acompanyés amb més força i contundència”, explica Xavi Ciurans, el cantant del grup originari de la Garriga, a propòsit del disc No em dóna la gana (Promo Arts, 2019). “Política de verbena (2007) el vam basar molt en la rumba, i Ara volo alt (2016), en els orígens de Gertrudis. I ara hem trobat una potència de so que fa temps que buscàvem. Un so que despentini”, afegeix Edu Acedo, violinista d’un grup que vesteix d’amor cançons polítiques i viceversa.

La força ve del directe i anirà del disc al directe. Va ser la incorporació d’una secció de vent amb Berta Gala i Maria Cofan, de la Balkan Paradise Orchestra, el factor que va obrir un nou paisatge per a Gertrudis, que competien en el món mestís amb un arsenal instrumental menys exuberant que altres grups. “Dins d’aquest circuit, el fet de no dur secció de vents ens feia diferents, però aleshores vam conèixer la Berta i la Maria i vam decidir fer el tercer tram de la gira d’Ara volo alt amb vents. Quan va arribar el moment de fer el disc, ja els havíem incorporat a la nostra base musical. Ens agrada jugar amb coses, o ara tenim més coses amb les quals jugar”, diu el guitarrista Xavi Freire, que no oblida que al cap i a la fi Gertrudis són “un grup de festa”, i trompetes i trombons són aliats de la festa gairebé per naturalesa.

Aquests Gertrudis més expansius han capgirat la manera de treballar buscant una producció que reproduís el so dels concerts i que alhora mantingués la sofisticació de l’enregistrament. Tot plegat ho han aconseguit amb el productor Roger Rodés, amb qui han treballat bases electròniques i programacions. “Barregem un violí amb un bombo electrònic; una guitarra acústica i una percussió llatina amb una base electrònica”, informa Ciurans per il·lustrar el caràcter de la barreja sonora.

Els Gertrudis del 2019 no són aliens a la realitat sociopolítica on viuen, però s’hi relacionen artísticament des de la metàfora, fent que cançons com Si tothom calla (amb les poderoses col·laboracions de Suu, JazzWoman i Gessamí Boada) i No em dóna la gana (aquesta d’amor i despit) puguin obrir-se a lectures polítiques. “El punt de ràbia apareix en algunes cançons del disc. No l’hem volgut amagar. Per exemple, el títol del disc, No em dóna la gana, el relacionàvem amb el nostre dia a dia mentre fèiem del disc, en una mala època per a la llibertat d’expressió i amb tot el que està passant en l'àmbit polític en aquest país –diu Freire–. Vulguis o no, no te’n pots aïllar”.

El crit i la festa

Els Gertrudis són poc amics de fer cançons molt explícites “en certes coses”, però la realitat empeny. “Mai ens ha agradat ser molt explícits per respecte a la gent que està implicada en moltes coses amb fonaments. Ser-ho seria com aprofitar-nos-en, entre cometes. El que passa és que tot això ens surt del cor, i aquest cop ens hem deixat anar una mica més en aquest sentit. Això sí: ho barregem amb un sentiment festiu, perquè la gent ve als nostres concerts per saltar, ballar i també per cridar el que li ve de gust”, assegura Freire. “Sí, és una tendència en el nostre públic”, completa Ciurans, que coneix perfectament com és la seva parròquia: “Si fem un concert i la gent no es despentina amb les cançons, no sé quin sentit té tot plegat, almenys en el nostre circuit”.

En la recerca d’aquest so que despentinés, els Gertrudis potser han arraconat la rumba, però no han oblidat les melodies. El cas més evident és el de Bon dia, vida, un tema que RAC1 va convertir en la cançó de l’estiu de l’emissora de ràdio. La cançó també reflecteix la connexió entre els Gertrudis de fa vint anys i els d’ara. “Bon dia, vida estava feta amb una guitarra, a l’estil de Manu Chao. És una cosa que ja havíem fet abans, i el Roger va suggerir-nos portar-la cap a un altre lloc”, explica Ciurans.

Ara toca preparar la gira. L’afronten amb tranquil·litat. “Vam donar-nos més temps per fer el disc, i finalment l’hem tret al desembre. El que no volíem era esperar-nos a la primavera. I ens ha anat prou bé, perquè ja tenim contractats més de trenta concerts. La gira la començarem a la primavera”, avança Freire. “I potser per celebrar els vint anys ens encaparrem en fer alguna cosa especial a finals del 2020, però no hi ha res programat. De fet, això que acabo de dir es podria considerar fake news”, diu Acedo.