El dolor de les desaparicions al CCCB
Gervasio Sánchez porta des de mitjans dels anys 80 fotografiant el drama de les desaparicions arreu del planeta. Ha vist molt i assegura que l'estat espanyol està a "anys llum" de països com Colòmbia o Guatemala, perquè "la classe política espanyola no té cap interès" en saber què va passar durant el franquisme
BarcelonaGervasio Sánchez porta tota la seva vida professional fotografiant el drama de les persones desaparegudes en guerres i dictadures. El seu treball es pot veure fins l'1 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). 'Desapareguts' és una exposició amb tres versions que s'inaugura simultàniament al CCCB, a La Casa Encendida de Obra Social Caja Madrid de Madrid i al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León de Lleó.
Sánchez ha vist molt des que a mitjans dels anys vuitanta va decidir viatjar a l'Amèrica Central. S'acabava de llicenciar i volia veure tot el que havia llegit mentre estudiava a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i col·laborava amb Amnistia Internacional. Però el que més l'ha indignat després d'haver recorregut Xile, Argentina, el Perú, Colòmbia, el Salvador, Cambodja, Bòsnia-Herzegovina... és Espanya: "No s'ha fet res per saber què va succeir amb la guerra civil".
L'exposició que es pot veure al CCCB comença amb els centres de detenció, on els segrestats són torturats durant setmanes i, a vegades, durant mesos, i finalment executats. La segona parla dels memorials. El recorregut continua amb els objectes que havien pertangut als desapareguts, el procés de recerca amb cartells, llistes i fosses, les exhumacions i el procés d'identificació. L'epíleg són els desapareguts a Espanya.
