Gisela es disfressa de ‘femme fatale’ al Teatre Apolo

BarcelonaHa arribat l’hora de dir adeu a la imatge de nena bona de Gisela. La cantant i actriu vol deixar enrere la seva faceta més dolça, associada a espectacles familiars i a les cançons de Disney: a partir del 19 de desembre es disfressarà de femme fatale al Teatre Apolo. Ho farà amb el personatge de Roxanne, una estrella del cabaret que està en una cruïlla amorosa i vital.

La seva història és el pal de paller del musical Rouge, fantastic love, coescrit per Octavi Egea i Ricard Reguant, que també n’és el productor i director. “Han escrit un paper a mida per a la nova Gisela. Vull canviar completament de rol, i ara m’hauré de convertir en una dona ambiciosa que ha de seduir tothom”, explica l’actriu.

Amb el dilema amorós com a nucli, el muntatge s’ambienta al París de laBelle Époque i transcorre, majoritàriament, en un music hall. Allà la protagonista haurà de triar entre el seu amant i amo de la sala, interpretat per Ferran Castells, i un jove anarquista que arriba a París per defensar els seus ideals, encarnat per Toni Vinyals. “A la ciutat francesa el personatge descobrirà la vida bohèmia i s’ho replantejarà tot -explica Vinyals-. Ell també tindrà un conflicte intern: haurà d’escollir entre viure al món de les idees o bé al de la passió”.

Per sortir de dubtes demanarà consell als amics, entre els quals hi ha dues figures històriques: el pintor Toulouse-Lautrec (Ferran González) i el compositor Erik Satie (Naím Thomas). “La història de l’espectacle és de creació pròpia, però hem volgut rescatar dos personatges emblemàtics i introduir-los a la ficció”, subratlla Reguant.

150 cançons per narrar la història

La particularitat principal de Rouge, fantastic love no recau en l’argument, sinó en la manera com s’explica. L’espectacle gairebé no té diàlegs, és pràcticament tot musical. El pes narratiu, per tant, recau en les prop de 150 cançons, que són èxits musicals de tots els temps i que serveixen per relatar la història del triangle amorós. Pep Sala, que n’assumeix la direcció musical, s’ha encarregat d’escollir-les i adaptar-les, ja que algunes peces s’han traduït al castellà i se’ls ha modificat la lletra per encaixar-la amb l’obra.

Pep Sala assenyala que el muntatge “és una amalgama d’estils que va dels Beatles a Rihanna” i que ha treballat per “donar una certa coherència estètica al musical”. Així, el muntatge adopta l’estructura d’un jukebox musical, és a dir, basa el seu repertori en cançons conegudes que un grup de músics interpreta en directe.

A partir d’aquesta banda sonora, la coreògrafa Ana Eva Cruellas ha creat els moviments tant dels personatges principals com de les deu ballarines que els acompanyen a l’escenari. Segons Cruellas, l’ampli repertori “permet transitar per diferents èpoques i dota de riquesa l’espectacle”. Les ballarines actuen a l’obra com “els antics cors grecs que expliquen la història i ajuden a entendre-la”, diu Reguant.

El vestuari ha sigut elaborat pel dissenyador Jordi Dalmau, que ha creat els vestits del repartiment femení, i el col·lectiu Caja Negra, que s’ha encarregat del masculí i de la direcció escènica. Rouge, fantastic love serà a l’Apolo fins al maig i, després, l’equip confia poder-lo portar a Madrid.