"Es notava que jo provenia d'un barri pobre i d'una cultura republicana": González Ledesma en cinc frases

L'escriptor i periodista va patir la censura del franquisme i sempre va deixar clar que era republicà i d'esquerres

1. Francisco González Ledesma va créixer en plena Guerra Civil. D'aquella època, a 'Historias de mi calle' deia:

"Des del 27 de gener del 39, la ciutat va deixar de ser nostra. Va ser la Barcelona dels altres. Va ser la Barcelona dels vencedors, els millors dels quals van portar un fusell i el fang de la trinxera, i els pitjors, uns expedients i una llista d'homes i dones als qui s'havia de matar".

2. El 1948 va guanyar el Premi Internacional de Novel·la amb 'Sombras viejas', un llibre que no es va publicar a Espanya perquè la censura el considerava subversiu, roig i pornogràfic. "Em van dir que no publicaria res mentre visqués Franco", va dir l'autor. En una entrevista a Sergi Pàmies explicava:

"Era lògic. En aquell llibre es notava que jo provenia d'un barri pobre i d'una cultura republicana. La censura em va titllar de "roig indesitjable". I van afegir que era un pornògraf perquè el protagonista li tocava la cuixa a una noia. Per simplificar, diria que el meu llibre era com “Los cipreses creen en Dios”, però dos anys abans, i en lloc d'oferir el punt de vista de la dreta, plantejava el punt de vista de l'esquerra. Total: la meva la van prohibir i la de Gironella, no".

3. Amb Franco no va poder publicar mai. El van censurar. Per guanyar-se la vida, utilitzava el pseudònim Silver Kane i publicava novel·les de l'Oest a Bruguera. No tenia gaire bon record del seu pas per l'editorial:

"La meva aventura a Bruguera va durar des del 1947 fins al febrer del 1966, per tant, uns 19 anys, la part més important de la meva vida jove... Francisco Bruguera considerava que tot es compra i es ven, que tot té un preu, i si ell creia que ho havia pagat, ja era suficient. Se'n van anar de la casa Perich, Oliván, Víctor Mora... Tots, senzillament, per no ser tractats com si fossin objectes".

4. L'escriptor era un apassionat lector. El seu personatge, l'inspector Méndez, també. Ho reflecteix aquest fragment d'una de les seves últimes novel·les:

“Les parets sempre estan cobertes de llibres i per tant d'ànimes assetjants que han existit, envoltant el somni de Méndez. Quan els llegeix, sobretot als bars i cases de menjars d'urgències, Méndez queda amb la mirada perduda mentre els delinqüents s'escapen, però pensa i pren notes...".

5. Paco Camarasa, comissari de BCNegra i propietari de Negra i Criminal, destacava que l'autor era també una gran persona, que respectava molt a tothom. "No només era un excel·lent escriptor, també era una gran persona. Mai parlava malament de ningú", diu Camarasa. González Ledesma destacava en una entrevista la importància de la dignitat:

"Quan analitzo la meva vida, m'adono que la gent que m'ha agradat conèixer tenia un sentit de la dignitat, que pot donar sentit a una vida. La vida t'obliga constantment a ser indigne, i es tracta de ser el menys indigne possible".