Cinema

'Guapis': un film agosarat però poc convincent, més enllà d'un cartell polèmic

La debutant Doucouré observa la ingènua immaduresa d'unes nenes jugant a ser lolites de la dansa

'Guapis'

(3 estrelles)

Direcció: Maïmouna Doucouré. Guió: Maïmouna Doucouré. 96 min. França (2020). Amb Fathia Youssouf, Médina El Aidi-Azouni i Esther Gohourou. Disponible a Netflix

La nefasta campanya de màrqueting orquestrada (i ja retirada) per Netflix va provocar que s'acusés Guapis d'allò mateix que el film vol denunciar, la hipersexualització de les nenes. L'òpera prima de Maïmouna Doucouré ressegueix l'experiència de l'Amy (Fathia Youssouf), una preadolescent senegalesa recent instal·lada a França que s'escapa de la repressió patriarcal de casa seva tot abraçant els suposats aires de llibertat d'un grup d'amigues que ballen twerking.

Les nenes cada cop tarden menys a descobrir que sexe equival, en aparença, a poder. I amb el seu film Doucouré prefereix plasmar aquesta realitat que fer-hi els ulls grossos. Per a les protagonistes, el passaport cap al món adult passa per imitar els cossos i els gestos que veuen reproduïts constantment als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. La directora registra la ingènua immaduresa d'unes nenes que juguen a ser lolites de la dansa com a forma de reafirmar-se en una edat i un escenari de xoc cultural en què tot són incerteses. Guapis resulta més convincent en el retrat naturalista del grup d'amigues i les seves peripècies per accedir a un concurs de ball que en l'articulació d'un discurs sobre aquesta incipient sexualitat que malda per obrir-se camí entre la intolerància religiosa i l'autoobjectivació promoguda per l'entorn cultural. La directora no s'arriba a mullar en les qüestions més incòmodes al voltant d'aquesta situació paradoxal.