“La Guerra Civil segueix donant forma al nostre present”

BarcelonaLes llavors dels editors necessiten temps per germinar. Claudio López Lamadrid va morir fa mesos, però continuen sorgint projectes que ell va impulsar, com Soldados de Salamina (Reservoir Books, 2019), adaptació en vinyetes de la novel·la de Javier Cercas. L’autor és José Pablo García (Màlaga, 1982), que els aficionats al còmic coneixen tant pels experiments narratius del seu biopic sobre el cantant Joselito ( Las aventuras de Joselito ) com per l’eficàcia i sobrietat de les versions en còmic dels llibres de Paul Preston La Guerra Civil espanyola i La muerte de Guernica.

En aquesta última línia es mou el còmic Soldados de Salamina, que relata l’obsessió d’un periodista -anomenat Javier Cercas- per la figura de l’escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas i sobretot pel soldat republicà que va perdonar-li la vida. Si a la versió cinematogràfica David Trueba va convertir el protagonista en una dona (Ariadna Gil), García es va “autoimposar” no prendre’s llibertats amb el text i mantenir-se “molt fidel” a la novel·la: “Soc molt covard i així m’estalvio problemes”.

Tot i que després de tres llibres sobre la Guerra Civil el dibuixant es confessa “una mica cansat del tema”, García va agrair l’oportunitat de treballar amb una novel·la que li permetia “tornar a jugar una mica amb els estils com a Joselito, aprofitant que el llibre combina passat i present, documental i ficció”, canviant la paleta cromàtica i el traç en funció del període retratat. “És una adaptació fidel, però aporta el valor de posar cara als personatges i documentar gràficament els escenaris -diu García-. I a diferència del cinema, no haig de sintetitzar tant la informació i em puc estendre parlant de la vida de Sánchez Mazas”. El que més interessava a García de Soldados de Salamina és que “la Guerra Civil continua donant forma al nostre present”. Ell, diu, era dels que es queixaven que es feien “massa pel·lícules” de la Guerra Civil. “Ara m’adono que se’n fan massa poques”, afegeix.

Un Cercas més real

Segons l’autor de la novel·la, el Cercas que ha dibuixat García s’hi assembla més que el de la novel·la. L’escriptor va donar-li “llibertat absoluta” al dibuixant perquè el traís tant com fos necessari. “És el mateix que vaig fer quan van adaptar el llibre al cinema i el teatre, només així poden treure el millor que porten dins -diu Cercas-. A més, la novel·la i el còmic són llenguatges diferents, la traïció és gairebé inevitable”. Sobre la capacitat de Soldados de Salamina per reinventar-se en altres formats, l’escriptor no hi té explicació. “Potser és perquè, com deia Italo Calvino, un clàssic és un llibre que no acaba de dir allò que ha de dir, que sempre suscita noves lectures. Quan el llibre va aparèixer el 2001, la memòria històrica no era un tema. Potser aquest llibre responia a una necessitat de la meva generació. Un filòsof nord-americà deia que un èxit inesperat sempre és el resultat de la coincidència de les obsessions privades d’un escriptor i les necessitats públiques d’una societat”.

Per a Cercas, “el passat encara no ha passat” i avui dia vivim en “una dictadura del present” contra la qual lluiten els seus llibres des de Salvados de Salamina. I tanmateix subratlla que el llibre no el va fer per Sánchez Mazas, sinó per la seva obsessió amb el soldat que l’havia de matar i, mirant-lo als ulls, va perdonar-li la vida: “Per què no el va matar? Era el final de la guerra, tot conspirava perquè ho fes. Jo escric sobre el que no entenc. Milan Kundera deia: «Quan sé una cosa escric un article. Quan no la sé, una novel·la». Jo també”.